Resultats de la cerca

Iniciat de jove en l’independentisme, s’adherí a Estat Català i l’any 1936 ocupà una de les secretaries de les Joventuts del partit Lluità en la Guerra Civil Espanyola i participà també en els fets de maig de 1937 Empresonat al Poblenou de l’abril al desembre del 1939, un cop alliberat collaborà en els serveis d’espionatge del consolat nord-americà amb informes sobre membres de l’Alemanya nazi residents a Barcelona Detingut al març del 1944, fou empresonat fins al desembre del 1945 Posteriorment abandonà l’activisme polític tot i que continuà militant a Estat Català, partit del…

Des de l’orde dels caputxins feu una tasca d’activisme cultural i de normalització del català durant el franquisme El 1948 fundà l’entitat Franciscàlia Fou editor de la revista “Estudios Franciscanos” des de la represa 1948 i director de la segona etapa de “Criterion” 1959-69 És autor de nombrosos articles sobre literatura i filosofia, especialment sobre Llull, Verdaguer, la història dels caputxins, teologia, art, etc Algunes de les seves obres més significatives són Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958, Les corts…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat de sacerdot el 1913, ocupà diferents càrrecs en el bisbat de Segòvia abans de ser designat bisbe de Lleida 1947-67 La seva tasca episcopal se centrà en la recuperació d’un bisbat trasbalsat per la guerra i la postguerra els edificis del seminari, el vell i el nou, foren convertits en camps de concentració amb l’entrada de les tropes franquistes a la capital del Segre Representant genuí del nacionalcatolicisme, no assimilà els canvis dins l’Església en…

Nascut a Nova York, el 1984, per promoure la presència de la dona en l’art, el grup prengué aquest nom pel fet d’utilitzar elements provocadors en les seves denúncies El seu primer treball es proposà denunciar el desequilibri de gènere i racial dels artistes representats en galeries i museus Expandiren el seu activisme a Hollywood i a la indústria del cinema i de la cultura popular, i posaren al descobert els estereotips de gènere i la corrupció en el món de l’art Tingueren ressò a França i al Regne Unit, on sortiren grups afins Es caracteritzaren per una combinació única de text…

Com a artista, formà part del Grup Parpalló En un viatge a París ingressà al Partido Comunista de España  i, a partir d’aleshores, abandonà l’art i es dedicà a l’activisme polític antifranquista, subsistint gràcies a la feina en el negoci familiar Un dels principals dirigents comunistes al País Valencià, fou detingut diverses vegades i torturat per la policia Després del franquisme es distancià del PCE, en part pel seu valencianisme, i el 1984 fou un dels fundadors d’ Unitat del Poble Valencià Durant la Transició, la seva intervenció fou decisiva per al retorn del cartellista Josep …

Llicenciat en belles arts, ha fet estudis d’arts plàstiques a Berlín Conrea la literatura per a joves, en la qual ha publicat Petites històries del globus 2001 i Petites històries subterrànies 2003 Ha guanyat el premi Joaquim Ruyra del 2003 amb MAX 2004 i el Josep M Folch i Torres del 2006 amb El club de la cistella , una història coral Per a públic adult ha publicat dos llibres de narracions Show 1999 i Adéu 2002, premi Mercè Rodoreda, narracions que són variacions i tenen el tema de la mort com a referent Com a novellista ha publicat La fi d’Europa 2006, en què Europa no és el continent…

Estudià a Nova York, al Programa Whitney d’Estudis Independents i a l’Art Institute de Chicago En 1998-2000, essent membre del collectiu activista RTMark, organitzà un seminari que durà vuit mesos, en què es tractaren temes d’art, activisme i internet An Introduction to netart 1994-1999 , obra realitzada conjuntament amb Alexei Shulgin, és un referent clàssic sobre la història de l’art en xarxa Ha participat en prestigioses trobades d’art electrònic com a creadora i conferenciant i mostra el seu treball al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la General Foundation de Viena, el…

Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí el diari de la…

De molt jove participà en l’activisme d’esquerres L’any 1968 es graduà en dret a la Universitat de Hèlsinki L’any següent fou nomenada secretària de la Unió d’Estudiants i el 1970 s’incorporà com a advocada a l’Organització Central dels Sindicats Finlandesos L’any 1971 ingressà al Partit Socialdemòcrata, pel qual fou diputada des de l’any 1979 fins al 2000 Fou successivament ministra d’Afers Socials i de Sanitat del 1987 al 1990 i de cooperació amb els països nòrdics 1989-91 en el Govern de Harri Holkeri, i de Justícia 1990 i d’Afers Estrangers 1995-2000 en el d’Esko Aho L’any…

Després d’intervenir en diversos curtmetratges, es convertí en una estrella local gràcies a la telenovella gallega Mareas vivas 1998, i començà a destacar en el cinema a la pellícula Flores de otro mundo 1999, d’Icíar Bollaín, amb qui ha treballat sovint Després accedí a papers de protagonista ha interpretat, entre d’altres, Los lunes al sol 2002, premi Goya al millor actor de repartiment, Te doy mis ojos 2003, premi Goya al millor actor, La flaqueza del bolchevique 2003, La vida que te espera 2004, Inconscientes 2004, Miami Vice 2006, el seu paper parlat en anglès en una superproducció de…