Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
clorar
Química
Addicionar la quantitat necessària de clor (a l’aigua d’ús domèstic o de les piscines) a fi d’esterilitzar-la.
farina
Utilitació de farina per l'elaboració de pa
© Istockphoto
Alimentació
Pólvores obtingudes per la molta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).
Hom pot diferenciar la farina prima, que és la més fina, de la farina gruixuda, que és la menys fina i alhora conté més segó i porgadures La farina de blat és emprada per a fabricar el pa La barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la prima de la gruixuda, és anomenada farina rodona L’examen microscòpic de la farina de blat permet de detectar possibles adulteracions degudes a l’addició d’altres menes de farina, els grans de midó de les quals tenen una forma distinta que els grans de midó del blat El midó i el gluten són els dos components principals de la farina El…
edulcorar
Alimentació
Addicionar a un producte alimentari (o farmacèutic) un edulcorant (natural o de síntesi) a fi de donar-li el gust dolç adequat.
Sant Julià de Saltor (Ogassa)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Saltor, tal com es pot veure tan modificada que en alguns indrets les parts romàniques han desaparegut totalment M Anglada L’antiga parròquia de Sant Julià de Saltor queda vora el límit nord-occidental del terme, al peu de la serra de Sant Amanç, a 1 393 m d’altitud pel vessant de migjorn Mapa 256M781 Situació 31TDG337787 El millor camí per a anar-hi és el que comença al trencall que hi ha a mà dreta, vers llevant, al punt quilomètric 109,400 de la carretera N-152, vora la Casa Nova del Prat, convertida avui en restaurant El…
umami
Alimentació
Antic concepte utilitzat a partir del 1979 pels científics japonesos per a expressar un cinquè sabor a addicionar als quatre fonamentals (dolç, salat, àcid i amarg).
La referència d' umami és una barreja de glutamat monosòdic inosinat sòdic àcid inosínic i guanilat sòdic i representa el sector del gust carnós proteic que no pot descriure's per combinació dels quatre primitius
bor
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup III A de la taula periòdica, de valència 3, i que només s’enllaça per covalència; hom en coneix dos isòtops naturals estables de nombre de massa 10 i 11.
Propietats del bor La impossibilitat inicial d’obtenir-lo pur feu que hom discrepés quant a les seves propietats físiques i àdhuc químiques Hom en coneix dues formes principals l’ amorfa , pólvores de color marró i de densitat variable, i la cristallina , de color marró grisenc, amb llustre metàllic Fou descobert per Gay-Lussac, Thenard i Davy el 1808 i, bé que H Moissan n’aïllà alguns composts, no fou fins el 1909 que el científic nord-americà E Weintraub l’obtingué pur, a partir d’una mescla de clorur de bor i hidrogen, sotmesa a l’alta temperatura aconseguida en un arc elèctric Hom calcula…
coacervació
Biologia
Química
Fenomen pel qual un sistema col·loidal, en addicionar-li un tercer component, se separa en dues fases, l’una constituïda pel col·loide coacervat, i l’altra, pel líquid d’equilibri coacervant.
La coacervació té molta importància en biologia en l’estudi de les proteïnes de la formació d’anticossos i en l’estudi de l’origen de la vida teoria dels coacervats
desnaturalització
Alimentació
Operació consistent a addicionar a un producte alible un segon producte, en petita quantitat, que el faci inalible per a l’home, però utilitzable per a l’ús industrial, agrícola o en alimentació animal.
gresol de Main-Smith
Química
Gresol proveït d’una tapadora amb la vora dentada i que s’ajusta bé a les parets i a l’interior del recipient, amb la qual cosa hom pot addicionar-hi líquids fàcilment, abocant-los sobre la tapadora sense haver-la de treure.
procediment de Bizzarri
Enologia
Procediment d’obtenció de revins o vins segons, que consisteix a addicionar a la brisa sense premsar una quantitat d’aigua (que contingui de 10 a 12 kg de sucre i 200 g d’àcid tartàric per 100 litres) igual a les dues terceres parts del vi en flor.