Resultats de la cerca

Doctor en teologia i mercedari, ocupà diversos càrrecs dins el seu orde, fou qualificador i jutge del Sant Ofici i examinador sinodal de Mallorca i Sogorb Defensà el lullisme Publicà diverses obres de caràcter religiós en castellà i en català Mirall i exemplar de los estudiants, ab algunes addicions 1645

Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur Nàpols 1524, Morborum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi methodo comprehensa 1555 i Práctica de cirugía 1548, traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals Pere Joan Nunyes li dedicà les seves Institutiones fisicas 1554

El 1304 s’establí a Toledo, on fundà una escola talmúdica, i fou nomenat cap de totes les comunitats jueves de Castella Prengué una part activa en la controvèrsia sobre la Guia de Maimònides i escriví nombrosos comentaris i addicions Responsa a diversos tractats talmúdics, ultra una obra eticomoral, Orhôt hayyîm ‘Camins de vida’, anomenada també Séfer ha-hanhagà ‘Llibre de la conducta’

Franciscà 1727, ensenyà filosofia i teologia a Mallorca i el 1751 partí com a missioner cap a Amèrica Escriví poesies en llatí, català i castellà i diverses obres religioses i pedagògiques, gairebé totes inèdites, entre les quals un Vocabulario mallorquín, castellano y latín , que s’ha conservat a través d’una còpia amb addicions de Josep Togores i Sanglada, comte d’Aiamans, i de Guillem Roca

La principal diferència amb un pH-metre convencional és que mentre aquest és utilitzat, en general, per a prendre mesures puntuals dels valors del pH, el pH-stat és un instrument destinat a la mesura de la cinètica d’algunes reaccions químiques, entre les quals són molt importants les referides a la mesura d’activitats enzimàtiques a partir de les quantitats de solució addicionada i el temps transcorregut entre addicions

De la família dels barons de Nàquera Es graduà en teologia i en cànons a València Canonge 1583, fou inquisidor dels tribunals de Múrcia, València i Saragossa Publicà Roma, 1579 unes notes al tractat De haereticis que havia estat publicat el 1568, del jurista i defensor de la inquisició s XIV Zanchino d’Ugolino, juntament amb unes addicions fetes per l’inquisidor de Ferrara C Campeggio i unes advertències de J Simancas

Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII

Doctor en dret, compongué poesies satíriques i burlesques que es conserven en diversos manuscrits ms 9 de l’Ateneu Barcelonès, ms 116 de la Biblioteca Menéndez y Pelayo de Santander, ms 1183 i 1358 BC, entre d’altres Fou premiat al certamen en honor de sant Ramon de Penyafort celebrat a Barcelona el 1626, al qual es presentà amb una composició sota el pseudònim missèr Blanc i Ros També publicà alguns discursos jurídics i redactà unes addicions al Tratado en el cual se representan todas las supersticiones y hechicerías de Pedro Ciruelo Barcelona 1628

Franciscà 1727, ensenyà filosofia, teologia i retòrica a Mallorca, i el 1751 partí com a missioner cap a Amèrica JM Bover reporta nombroses obres seves, la major part inèdites traduccions al castellà de Ciceró, Virgilii altres autors llatins, poesies seves en llatí, català i castellà, i diverses obres devotes, de metafísica, teològiques, etc, entre les quals hi ha un Vocabulario mallorquín, castellano y latín , que s’ha conservat a través d’una còpia amb addicions de Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans, i de Guillem Roca i Seguí

Porta com a complements una notícia dels escriptors de data incerta, una Bibliotheca Arabico-Hispana i fragments dels falsos cronicons de Màxim i d’Eutrandus o Liutprand En l’extensa introducció l’autor esmenta els seus predecessors i fa un interessant resum de la producció literària hispànica, agrupada per matèries Corregida per Francesc Vicent Pérez i Baier, que també hi féu addicions, fou reeditada conjuntament amb la Bibliotheca Hispana Nova en 1783-88 per la vídua de JIbarra de Madrid, i és una de les edicions més belles fetes en aquesta impremta