Resultats de la cerca

Fundat el 1933 per iniciativa de Francesc Xavier Magret i Manuel Trilla El primer contacte amb l’aviació es produí el 1923, en les exhibicions aèries que portà a terme la Penya de l’Aire al camp del Graell El 19 de juliol de 1936 cessà les activitats per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola

Des del 1947 va tenir la collaboració de Josep Maria Marcet i Coll, que n’assumí la presidència provisional Fou refundat oficialment al setembre del 1948 Creà una escola de pilotatge la direcció de la qual fou assumida pel reputat pilot d’acrobàcies José Luis Aresti, substituït per Josep Gorina i Lloveras el 1951 Organitzà el Ralli Aeri Internacional, celebrat el 19 i 20 de març de 1949, en què participaren 46 avions i més de 150 pilots Al desembre del mateix any celebrà la setmana aeronàutica Es creà també una secció d’aeromodelisme El 27 de juliol de 1953 es fusionà amb l’Aero…

Figura destacada de l’aviació catalana, el 1919 començà a freqüentar l’aeròdrom de la Volateria i poc després es feu soci de l’Aeroclub de Catalunya Rebé una beca per a fer un curs a l’Escuela Militar de Getafe i el 1921 obtingué el títol de pilot Fou vocal de l’Aeroclub de Catalunya 1923 i de la Penya de l’Aire 1924, però retornà a l’aviació militar El 1928 ingressà de nou a l’Aeroclub de Catalunya i fou un dels impulsors de l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Collaborà amb Josep Canudas en l’aviació publicitària i participà en festivals aeris per tot Catalunya Fou director tècnic de…

Nom que prengué el club Aero Popular de Sabadell poc després de fundar-se el 1934 Compartí l’aeròdrom de Sabadell amb l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Joan Bonamusa, encarregat dels vols turístics, n’era un dels membres més destacats Desaparegué en iniciar-se la Guerra Civil

Creada l’any 1929, estava dirigida pels germans Franz Josef i Anton Habsburg Es dedicà a vols de passatgers, a la publicitat aèria i a l’ensenyament de pilotatge Obrí l’escola de pilots l’any 1930, però cancellà les classes poc temps després Collaborà amb l’Aero Club de Barcelona, també impulsat pels germans Habsburg, en els seus primers vols amb planador

Es començà a gestar el 1932 impulsat per Antoni Campmajó, president de l’Aero Club de Sabadell i del Vallès, i per altres polítics i empresaris de Sabadell S’inaugurà oficialment amb un festival acrobàtic l’1 d’agost de 1934, cedit a l’aviació militar i amb autorització per a vols civils El mateix any, s’hi celebrà la III Setmana de Vol Sense Motor, organitzada per la Federació Catalana de Vol a Vela Durant la Guerra Civil fou una base aèria estratègica, s’hi installaren hangars i tallers de construcció d’avions xatos El 1948 l’Aero Club de Sabadell en restablí les activitats i l’any següent…

Membre de la junta directiva de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola RFAE, organitza i coordina diverses proves aèries, com la Volta Aèria a Espanya Impulsà l’Air Navigation Race, competició per a fomentar la projecció de pilots joves És assessor i vicepresident del Reial Aero Club d’Espanya, president de la Comissió Tècnica de Vol amb Motor de l’RFAE i president de la Comissió d’Aviació General de la Federació Aèria Internacional

Jugà al Centre d’Esports Sabadell i al Futbol Club Atlètic durant la dècada de 1920 Fou vicepresident del Motor Club Sabadell, president de l’Aero Club Sabadell i president del CE Sabadell 1930-33, 1939, amb el qual aconseguí un ascens a primera divisió També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona, en dues etapes 1946-50, 1961-68, i de la Federació Catalana de Futbol, i destacà per la seva dedicació al futbol juvenil

Fundat el 2006, es creà com a successor de l’antic Aero Club Gallecs Té la pista de vol a ca l’Amell, a Lliçà de Munt En acrobàcia ha estat campió autonòmic, estatal i internacional Participa en proves puntuables d’àmbit espanyol i català en les disciplines de maquetes, velers, acrobàcia i helicòpters Té unes installacions de 4800 m 2 , una pista de 110 × 15 m de terra compactada, zona de boxs, zona d’estacionament d’helicòpters, zona de públic i aparcament

Nom que prengué l’ Aeròdrom Canudas el 1939 S’anomenà d’aquesta manera durant tota la dictadura franquista en honor d’un dels propietaris de l’Espanya Industrial, Carles Muntadas Prim, aviador que morí durant la Guerra Civil Entre el 1941 i el 1946 s’hi realitzaren una sèrie d’obres que envaïren les installacions de l’Aero Club de Barcelona Al final dels anys quaranta es fusionà amb l’ Aeròdrom Latécoère i l’antic Aeròdrom de la Volateria , i es formà l’actual aeroport de Barcelona