Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Aquell gust agre de l’estel
Literatura catalana
Novel·la de Robert Saladrigas, publicada el 1977.
Desenvolupament enciclopèdic La novella descriu la joventut d’Agustí, inquiet i insatisfet, primer a Barcelona, sota un franquisme opressiu, i després a Itàlia, on busca, sense aconseguir-ho, donar un sentit a la seva vida En retornar a Barcelona, la seva inadaptació esdevé encara més rotunda La novella està dividida en dues parts i un breu epíleg La primera se situa a Barcelona, sota el franquisme, i descriu la infantesa i l’adolescència d’Agustí, marcades per la repressió familiar, social i política Els referents literaris, cinematogràfics i radiofònics ajuden a evocar una època de la…
Miquel Costa i Llobera publica L’agre de la terra
Miquel Costa i Llobera publica L’agre de la terra
Senija
Senija
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a les serres prebètiques valencianes.
El petit terme és gairebé envoltat pel de Benissa i la seva meitat septentrional és accidentada pels contraforts oligocènics prebètics llomes de l’Agre, 405 m alt la Costera, mentre que la resta és formada per plans miocènics, com la coma Roja, en una mena de corredor margós, gairebé arreic La vegetació natural és de garriga rasa Els conreus, de secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya, són en regressió la proximitat de les zones turístiques ha decantat la major part de la població activa envers els serveis i la construcció El poble 456 h agl 2006, senitjols 234 m alt és en un…
sabor
Biologia
Sensació percebuda pel sentit del gust.
Hom accepta que poden ésser percebuts quatre sabors diferents amarg alcaloides, glucòsids, sals magnèsiques, dolç sucres, edulcorants, salat sals inorgàniques i agre o àcid àcids
Joan Marquès i Arbona
Periodisme
Periodista, propietari i fundador del setmanari «Sóller», que dirigí des del 1885 fins a la mort.
A partir del 1910 aplegà entorn seu les millors figures de l’Escola Mallorquina, a través de la secció literària De l’agre de la terra
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga
tall
Oficis manuals
Vora tallant de la fulla d’una eina.
Si és fi o llis hom parla de tall dolç , i si té regruixos i interrupcions, de tall aspre o agre quan és poc prim i forma angle amb la línia de la fulla hom parla de tall amorrat
Sóller
Setmanari
Setmanari fundat a Sóller (Mallorca), el 1885 i dirigit per Joan Marquès i Arbona.
D’excellent presentació tipogràfica, en la seva secció De l’agre de la terra , en català, aglutinà pràcticament tots els escriptors mallorquins En morir el fundador el 1955, fou continuat pel seu fill Miquel Marquès i Coll El 1973 Pere Serra i Bauzà n'adquirí la propietat Foren particularment remarcables els números extraordinaris amb què celebrà les noces d’or el 1935 i les de diamant el 1960
Marko Ristić
Literatura
Poeta i assagista serbi.
Fou ambaixador a França 1945-51 Deixeble de Breton, Aragon i Éluard, i cap del grup de poetes surrealistes serbis, és autor de quatre reculls de versos Od sreće i od sna ‘De la felicitat i del somni’, 1925, Bez mere ‘Sense mesura’, 1928, Turpituda ‘La turpitud’, 1938 i Nox microcosmica 1955 Els seus assaigs, d’un gran interès, adopten sovint el to agre del pamflet i l’originalitat absurda fins a arribar de vegades a la paradoxa