Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
la Noguera de Cardós

La Noguera de Cardós, al seu pas per Tírvia
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa a Llavorsí.
La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la capçalera és…
Garigliano
Riu
Riu d’Itàlia que forma el límit entre les regions del Laci i la Campània (158 km).
És constituït per l’aiguabarreig dels rius Liri i Rapido Corre entre la turonada calcària dels Aurunci, a l’W, i el Monte Camino, a l’E, i desemboca a la mar Tirrena al S del golf de Gaeta
Antigues
Antic terme del municipi de Navès (Solsonès) situat a la zona muntanyosa que separa la vall del Cardener de la vall d’Ora.
És drenat per la rasa d’Antigues , que neix al coll d’Arques, sota la serra de Busa, i desemboca, per la dreta, al torrent de la Vallanca, poc abans de l’aiguabarreig d’aquest amb l’aigua d’Ora
riu de Galdares
Riu
Afluent del Tec per l’esquerra, al Vallespir, format per la reunió, sota la Menera, de diverses rieres que neixen al vessant N de la serralada que separa el Vallespir del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà, entre el coll d’Ares i el pla de la Muga.
A la vall de Galdares , dominada a la part baixa pel poble de Serrallonga, hi ha, poc tros abans de l’aiguabarreig amb el Tec, a l’indret de l’antiga farga de Galdares , el veïnat de la Farga de Galdares
el Morell
el Morell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la Glorieta.
Situació i presentació El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell Alt Camp i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp, al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la…
Xiangfan
Ciutat
Ciutat del sheng de Hubei, Xina, a la regió del Centre-sud.
Situada a l’aiguabarreig del Han Shui i el Bai He, és un important centre comercial i industrial indústries alimentàries, tèxtils i del vidre El municipi fou creat l’any 1950 per la unió de Fancheng centre comercial i port fluvial i Xiangyang centre administratiu, polític i cultural
Siegburg
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, a Renània, Alemanya.
Situada a la dreta del Sieg, i abans del seu aiguabarreig amb el Rin Maquinària, colorants i plàstics Nasqué entorn del monestir benedictí, fundat el 1064, en el Michaelsberg, restaurat el 1914 per monjos de Beuron Durant els s XVI-XVIII fou centre d’una florent indústria de pisa i ceràmica
Győr
Ciutat
Capital del megye de Győr-Moson-Sopron, Hongria.
Constitueix un districte urbà 175 km 2 És situada a l’aiguabarreig dels rius Rábca i Rába port fluvial de Gönyü És un centre comercial d’una fèrtil comarca agrícola farratge, cereals, vi Hi ha indústria tèxtil llana i seda de fibres artificials, i de motors d’automòbils i destilleries
Riodeva
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó.
És situada al límit amb el País Valencià Racó, a la dreta de la rambla de Riodeva , afluent del Túria per l’esquerra, que neix a la serra de Javalambre i que fins a l’aiguabarreig amb el seu collector a Torre Alta constitueix el límit entre el País Valencià i Aragó
Zlín
Ciutat
Ciutat de la província de la Moràvia Meridional, a Txèquia.
Situada a les vores del riu Dřevnice, poc abans de l’aiguabarreig amb el Morava, el creixement urbà es degué a la installació de les grans fàbriques de calçat de la família Bat'a Té també factories mecàniques accessoris d’automòbil i indústria de pneumàtics i de cautxú sintètic Entre el 1945 i el 1990 s’anomenà Gottwaldov