Resultats de la cerca

Titulat per l’Institut del Teatre de Barcelona, pertangué a l’avantguarda del teatre independent al capdavant del grup Cátaro, que fundà el 1966 i amb el qual realitzà espectacles com Cátaro 67 i Cátaro-Colón 1968 Entre altres guardons, obtingué el Premio Nacional Universitario 1962, el Guipúzcoa 1968 i el de la Real Academia 1975

Pertangué a l’escola de París Conreà un tipus de composició de formes geomètriques, a les quals, mitjançant el color i el volum, infongué una modulació de plens i buits, amb una tendència vers la monumentalitat La seva obra és un exponent de l’art concret, del qual fou revelador, amb HHartung, a la postguerra

Debutà al campionat d’Europa i a la copa del món la temporada 1985-86 després de guanyar tres campionats nacionals El 1987 fou medalla de bronze al campionat del món a Crans Montana Suïssa, i l’any següent obtingué nou medalles d’or als campionats del món i dues també d’or als Jocs Olímpics de Calgary En el període 1989-91 aconseguí guanyar en quatre proves d’eslàlom i en cinc de gegant Als Jocs Olímpics d’Albertville 1992 obtingué una medalla d’or i una de plata a les proves d’eslàlom gegant i eslàlom, i en els Jocs de Lillehammer 1994 una medalla de plata en eslàlom El 1996, als campionats…

Metge militar a la Segona Guerra Mundial, començà a pintar accidentalment en un camp de presoners dels EUA els anys quaranta Molt tradicional al principi, aviat derivà cap a l’experimentació i esdevingué un capdavanter de l’informalisme i de la pintura matèrica Els anys cinquanta emprà sobretot arpilleres i tires de roba, amb incrustacions i esmalts, i més tard utilitzà també fustes i metalls Residí a Itàlia i als EUA, on influí en el desenvolupament de l’expressionisme abstracte

Fill de fotògraf, s’inicià com a pintor, però els anys cinquanta començà a collaborar amb el seu pare Completà la formació amb estades a Hamburg i París, on fotografià les colleccions de moda de Balenciaga Professional des del 1957, treballà per a publicacions diverses i en publicitat, i es relacionà amb l’avantguarda artística Establert a Madrid el 1966, la seva sèrie de retrats publicada en el diari ABC 1972 que anomenà "fotos psicològiques”, tingueren una gran difusió Més endavant, fou també molt ben acollida la sèrie de fotografies que publicà en el diari El País de líders de la Transició…

Passà la seva infantesa a Israel el seu pare n'era ambaixador i l’adolescència a l’Argentina Fou lector durant dos anys de Jorge Luis Borges, quan l’escriptor argentí era totalment cec Ha treballat com a editor a diferents indrets del món i , l’any 1985, s’installà al Canadà Ha publicat nombrosos assaigs, entre els quals, els més importants són The dictionary of imaginary places 1980, History of reading 1996 i Into the looking-glass wood 1998 A banda, ha publicat diferents antologies temàtiques

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Càller 1959 Promogué les recerques arxivístiques, especialment als territoris de la corona catalanoaragonesa Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans, de la seva extensa obra destaca I parlamenti di Alfonso il Magnanimo 1953, La politica italiana di Fernando I d’Aragona 1954, Medioevo aragonese 1958, La politica italiana di Martino il Vecchio 1962, Il feudalesimo in Sardegna 1968, Sibilla di Fortià, regina d’Aragona 1969, Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere “el…

Fou un dels precursors del nacionalisme musical al Brasil Després de rebre les primeres lliçons de música del seu pare, continuà la seva formació musical a Recife El 1888 viatjà a Europa, on estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, al Conservatori Stern de Berlín i al Conservatori de París, centre aquest darrer on estudià orgue amb A Guilmant Quan tornà al Brasil 1895, començà a impartir classes a l’Institut Nacional de Música, del qual arribà a ser director 1902 A partir del 1896 dirigí també la Societat de Concerts Populars La situació de la música brasilera en aquells anys era molt…

Inicià els estudis de piano a Buenos Aires amb P Beck i els continuà en una escola provincial, on cursà harmonia amb N Bassi i piano amb L Bernasconi Gràcies a una beca del govern argentí es traslladà a França, on fou alumne de G Mathias piano, A Durand harmonia i C Franck composició al Conservatori de París L’any 1889 tornà a Buenos Aires i hi fundà el conservatori que més tard portà el seu nom Fou el primer compositor que introduí el folklore argentí en les seves obres, cosa que contribuí a la seva divulgació Presidí diverses entitats musicals, com ara la Comisión Nacional de Bellas Artes,…

La seva família es traslladà a Venècia, on estudià amb N Coccon i F Magi Posteriorment estudià a Munic amb J Rheinberger i a Dresden amb Draeske i Kretschner La seva primera òpera, Asrael 1888, causà una favorable impressió a G Verdi Les seves obres més famoses foren Cristoforo Colombo 1892 i Germania 1902, totes dues amb llibret de L Illica, l’èxit de les quals es degué principalment a la utilització de grans masses sonores en escenes monumentals i efectistes Fou probablement un dels compositors operístics italians de la seva època més influïts per R Wagner La seva fama anà minvant fins que…