Resultats de la cerca

El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues…

Per les diferents construccions que hi ha a l’indret, es pot veure que fou un lloc important Al costat N del mas hi ha la capella de Sant Joan Al mig dels corrals, la casa i l’església, s’alcen les restes d’una torre de pedra, de planta rodona, que pertanyen al castell de Carreu esmentat el 1046 com a límit del castell de Gavarra L’anomenat Corral de Carreu és situat al NE del mas, arran del torrent de Carreu, que, en aquest punt, acostuma a portar un cabal d’aigua permanent que es filtra uns 1 000 m més avall El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra

Les restes del despoblat de Castelltallat s’alcen a l’extrem occidental del mont de Conques i damunt del camí vell que va de Conques a Figuerola d’Orcau Ens han pervingut poques notícies sobre el castell que li donà nom Entre el 1055 i el 1098 els comtes Ramon V i Valença de Pallars Jussà establiren la batllia de Castelltallat “ baglia et Castel Tallad ” als seus feudataris, Arnau i el seu pare Otger Castelltallat és citat en el testament que Arnau Valgari dictà l’any 1116 abans d’emprendre el pelegrinatge al Sant Sepulcre de Jerusalem En el fogatjament del 1381 figura amb cinc…

L’agricultura de secà 996 ha és la base econòmica del municipi hi ha, a més, 105 ha de bosc i 66 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 8,2 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El poble 273 h agl 2006 441 m alt és situat en un coster, a la dreta de la rambla d’Almonesir, davant el turó on s’alcen les ruïnes del castell d'Almonesir, del qual depenia L’església parroquial la Concepció conserva un interessant retaule de Sant Valeri, del començament del s XV, d’un pintor conegut pel Mestre d’Almonesir El terme comprèn, a més, els despoblats…

Situat a l’extrem occidental del terme, entre les serres de Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d’Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s’alcen, entre d’altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot o turó de la Cot , on hi ha la capella d’aquest nom i el de la Roureda de l’Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel o de la Costa de la Cot L’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú El lloc pertanyia a la baronia de Santa…

Un 20% de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres Al secà hom conrea 678 ha, dedicades a vinya, ametllers i oliveres de regadiu hi ha només 14 ha Totes les terres són treballades en explotació directa El poble , que agrupa tota la població del municipi356 h 2006, és situat a 410 m alt, en un coster, vora la rambla d’Assuévar o barranc de Xóvar , al peu d’un serrat on s’alcen les ruïnes del castell de Xóvar el lloc, tanmateix, depenia del castell d’Assuévar, dins la jurisdicció d’Almedíxer L’església parroquial Santa Anna se separà el 1597 de la d’Almedíxer…

Actualment Vinfaro, Minfaro o Munfaro és el nom d’una partida del terme d’Alfés Aquesta partida es troba al marge dret de la vall del riu de Set, en el seu últim tram abans d’abocar les seves aigües a l’horta Malgrat pertànyer al Segrià, s’inscriu en un paisatge pla i estepari, on esporàdicament s’eleven alguns tossals Sobre un d’aquests tossals s’alcen les ruïnes del que fou el castell de Vinfaro La primera menció documental del lloc i el castell és de l’any 1148 A l’inici del segle XVII, Vinfaro només devia tenir dos focs, que es van mantenir fins a la guerra de Successió…

L’església de Sant Salvador fou, segons alguns autors, la capella del castell de Montdony, les ruïnes del qual s’alcen en un turó al sud del poble de Montalbà de l’Església, prop del Roc de Sant Salvador precisament el nom del poble prové d’aquesta església desapareguda Una de les primeres mencions documentals que hi fan referència data de l’any 1255 en el testament de Bernat Hug I, senyor de Serrallonga, el qual llegà al clergue que la regia una determinada suma de diners Uns quants anys més tard, el 1267, l’església de Sant Salvador tornà a ésser beneficiària d’un nou llegat…

Quasi tot el territori és format per la plana alluvial només al sector meridional s’alcen petits turons 142 m alt S'hi localitza el secà unes 40 ha d’oliveres, 60 de garrofers i 15 d’ametllers El regadiu, a la plana, aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Rebollet, derivada de la séquia reial d’Alcoi és destinat sobretot a tarongers 155 ha i a hortalisses tomàquets i melons primerencs Les activitats industrials derivades de l’agricultura magatzems de fruita i alguns obradors de ceràmica complementen l’economia La població, que augmentà considerablement al llarg…