Resultats de la cerca

Situat a la vessant S de la serra de Guadarrama, la seva economia és agrícola cereals, alfals, patates i ramadera bestiar de llana i boví És un centre d’estiueig N´és destacable l’església gòtica, construïda entre els ss XV i XVI

L’àcid nicotínic fou trobat en el llevat per CFunk 1913 i en el segó per USuzuki ulteriorment també fou detectat a la llet, en els llegums i a l’alfals És un precursor del NAD Són conegudes les seves propietats vasodilatadores i hipocolesterolemiants

És un anticoagulant emprat en clínica com a antagonista de la vitamina K, puix que disminueix el nivell de protrombina Hom l’administra en el tractament de les trombosis i l’infart de miocardi

El melgó de llapassa o trèvol de llapassa M polymorpha ssp lappacea , anual i de llegums espinosos, creix en camps, pedregars i vores de camins El melgó d’estormia  o acordió M orbicularis , anual i de llegums glabres, es fa en camps i herbassars El melgó marí o alfals marí M marina , perenne i recobert d’un dens toment blanquinós, habita exclusivament platges, dunes i arenys litorals

Ataca principalment les hortalisses, l’alfals i alguna planta ornamental Es caracteritza per l’aparició entre la primavera i l’estiu, a les tiges i a les fulles, d’unes taques blanques semblants a teranyines al començament i pulverulentes després, que es van estenent i poden arribar a recobrir la totalitat de la superfície dels òrgans atacats Hom combat la blanqueta amb tractaments a base de barreges sulfocúpriques i ensofrades/>

La capital és Aguascalientes Situat a l’altiplà mexicà, als contraforts de la Sierra Madre Occidental, drenat per nombrosos torrents de les conques del riu Aguascalientes i del Calvillo De clima temperat semiàrid, rep el nom de les abundants fonts termals L’agricultura, molt desenvolupada a partir de la segona meitat del s XX amb la introducció del regadiu a gran escala, és la principal activitat moresc, tabac, cotó, blat, alfals, vinya Ramaderia cavalls i mules Hi ha jaciments de zinc, coure i or Ferrocarrils i carreteres a Ciutat de Mèxic i a Tampico

La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament…

La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor

Els boscs de pins i pasturatges ocupen unes 2 600 ha El regadiu patates, hortalisses i alfals es limita a 28 ha, que aprofita l’aigua de fonts hi predominen els conreus de secà cereals 100 ha de blat, 25 d’ordi, 9 de civada i 8 de sègol, vinya 130 ha, oliveres 45 ha i ametllers 7 ha La cria de bestiar de llana i porcí i l’extracció de pedra calcària complementen l’economia La vila 117 h agl 1981 842 m alt es troba a ponent de la Llobatera, al sector septentrional del terme L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei

Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…