Resultats de la cerca

Segons el principi físic emprat per a aquesta transformació, els altaveus poden ésser electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics El tipus més correntment utilitzat és l’altaveu electrodinàmic, que hom pot trobar en qualsevol aparell de ràdio, casset, TV, etc Atès que és molt difícil d’aconseguir que un sol altaveu pugui reproduir tot el marge de freqüències audibles 20 Hz-20 000 Hz, en els sistemes d’alta fidelitat aquest marge és reproduït per dos o tres altaveus, que es reparteixen els senyals mitjançant un filtre…

En el cas de la reproducció de so, hom obté les ones sonores components de la informació emmagatzemada en un disc, una cinta magnètica, una pellícula cinematogràfica, etc Els equips emprats consten de diversos elements o aparells el dispositiu de lectura fonocaptor, cap magnètic, etc, l'amplificador amb el preamplificador previst per a un sol canal o bé per a diversos, si és estereofònic i els altaveus disposats sovint en caixes acústiques o auriculars

El so és captat per dos grups de micròfons, situats adequadament segons la situació relativa dels instruments i associats a dos amplificadors independents En l’enregistrament, el disc és recorregut per una agulla que es mou a conseqüència de dos senyals, un dels quals és gravat a les parets del solc i l’altre al fons, i aquests senyals formen els dos canals Així resulta que l’agulla reproductora de la càpsula tindrà dues menes de moviments combinats, generadors de dos senyals, imatges dels enregistrats En l’enregistrament de cinta magnètica o de banda òptica, cada senyal dels dos canals…

Reprodueix el so usant diversos altaveus que envolten l’oient i on es combinen els senyals enregistrats amb micròfons direccionals, a fi de produir una illusió tridimensional Desenvolupat durant els anys setanta a la Gran Bretanya per a resoldre les limitacions de la majoria dels sistemes quadrafònics, no va desvetllar gaire interès comercial fins a la dècada dels noranta, que fou adoptat, amb algunes modificacions, com a sistema sorround de so envoltant per diverses companyies especialitzades en alta fidelitat

El seu ús és imprescindible en els reproductors de sons enregistrats o de radiodifusió i en els instruments electromecànics i electrònics, ja que la potència elèctrica que aquests aparells subministren directament no permetria obtenir dels altaveus un nivell sonor suficient Les característiques que permeten mesurar la qualitat d’un amplificador són principalment la relació senyal-soroll, el guany, les impedàncies d’entrada i de sortida, la sensibilitat d’entrada, la resposta en freqüència, la distorsió harmònica i la distorsió d’intermodulació

És anomenat també de bobina mòbil Consta essencialment de dues parts una de fixa, anomenada motor , i una de mòbil que és la que produeix el so El motor és constituït fonamentalment per un imant permanent i tres peces metàlliques, la columna polar o pern, l’anell polar i la placa L’imant pot ésser ceràmic Ferroxdure o bé metàllic Alnico El flux d’aquest imant es concentra a l’entreferro, anell circular que queda entre el pern i l’anell polar Dins l’entreferro queda perfectament centrada la bobina mòbil, solidària amb la membrana, i hom assegura que quedi ben centrada mitjançant el centrador…

En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Forma part d’un sistema que inclou un dispositiu que transforma les vibracions de les cordes en impulsos elèctrics, un amplificador que modifica aquests impulsos, i uns altaveus que els tornen a convertir en so N’hi ha de dos tipus les que tenen caixa de ressonància, anomenades normalment electroacústiques, i les de cos massís, que serveix únicament per a acomodar-hi el pont i els aparells electrònics i mantenir les cordes en tensió Les guitarres electròniques massisses poden…

El 1933 inventà un instrument de doble teclat basat en un generador elèctric El so era produït per una sèrie de rodes que giraven en un camp magnètic, i, posteriorment, amplificat per mitjà d’altaveus Patentat el 1934 amb el nom dHammond, el primer model, finançat per Henry Ford, fou fabricat el 1935 Els anys quaranta assolí una gran popularitat, i a partir d’aleshores anà incorporant els successius avenços de la tecnologia electrònica el 1970, el primer orgue amb transistors i ampliant les possibilitats de generació del so Actualment, amb la guitarra elèctrica, és l’instrument…

És constituït per un giradiscs, un braç fonocaptor i la càpsula fonocaptora Els tocadiscs solen ésser prevists per a poder funcionar a diverses velocitats a fi de fer possible la reproducció dels diferents tipus de discs existents El tocadiscs forneix un senyal adequat per a atacar l’amplificador En alguns models, però, hom hi incorpora, a més del tocadiscs pròpiament dit, l’amplificador i els altaveus en aquest cas és anomenat també electròfon El tocadiscs és un component bàsic d’un equip d' alta fidelitat, utilitzat com a font de senyal Des dels anys vuitanta han estat…

Els primers ferrofluids foren fabricats als EUA l’any 1948 per W Elmore i restaren desconeguts fins els anys que foren recuperats per la NASA Els ferrofluids tenen estranyes propietats hidrodinàmiques quan són en presència d’un camp magnètic per exemple el fenomen de levitació hidroestàtica d’objectes no magnètics immersos prèviament en una solució colloidal Serveixen com a juntes d’estanqueïtat sense fregadís per a arbres que giren a gran velocitat, com a amortidors d’oscillacions torsionals i, en alguns altaveus d’alta fidelitat, on omplen l’espai entre bobina i imant permanent…