Resultats de la cerca

Consta de 593 versos octosillàbics, organitzats en quaranta-nou sèries monorimes d’extensió desigual Les característiques lingüístiques del text, a mig camí entre l’occità i el català, permeten suposar que fou escrit en una zona que caldria situar entre Tolosa, Conques i el sud català de Narbona, concretament de Sant Miquel de Cuixà Aquesta darrera hipòtesi sembla probable per les contínues allusions del text a les contrades catalanes, per la devoció a la santa que hi existia i perquè, quan s’escriví la cançó, hom projectava de dedicar-li una església al monestir de Cuixà En tal cas, aquest…

Desenvolupament enciclopèdic Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’administració…

Deixeble i collaborador del mestre Artés, influït pel Renaixement romà i per l’art idealitzat de Roderic d’Osona el Vell Autor del retaule major de l’església de Borbotó València, hom li atribueix, entre d’altres, una Crucifixió Museu de Belles Arts de València i una Epifania València

Des del 1480 fou pintor de la família Borbó Hom l’identifica, per la seva habilitat, amb l’autor del Tríptic de la Mare de Déu 1498, catedral de Molins Hom li atribueix també la Nativitat del cardenal Rolin 1480-83, Musée d’Autun, la Coronació de la Mare de Déu Musée des Beaux-Arts, Lió, la Pietat , amb els retrats de Pierre de Borbó i d’Anne de Beaujeu Musée du Louvre, la Mare de Déu amb quatre àngels Koninklijke Musea van Schone Kunsten, Brusselles i la Magdalena amb una donant ~1495, Musée du Louvre La identificació amb Jean Perréal no és avui acceptada, per tal com els seus estils són…

És dividida en tres llibres El primer narra la joventut de Curial , cavaller pobre, educat a la cort del marquès de Montferrat, del qual s’enamora Güelfa, vídua jove, germana del marquès Curial defensa i salva la duquessa d’Ostalric, acusada falsament d’adulteri, i el pare d’aquesta, el duc de Baviera, ofereix a Curial la mà de la seva filla segona, Laquesis, i la successió al ducat, fet que posa Curial en una situació difícil que determina un seguit d’incidències i conflictes sentimentals al llarg de l’obra En el llibre segon, Curial fa de cavaller errant anant al torneig de Melun torna a…

Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de…

Fou redactat entre el 1250 i el 1271 i és conegut per un manuscrit del segle V Té 752 estrofes en cuaderna vía , que descriuen la vida i els fets del comte Ferran I de Castella Fernán González, de base alhora real i llegendària La crítica admet la hipòtesi que l’obra fos l’elaboració i l’ampliació que un monjo, possiblement de San Pedro de Arlanza, féu d’un text joglaresc primitiu El poema, prosificat en la Primera crónica general , segueix el Libro de Alexandre , el Chronicon mundi de Lucas de Tuy, i el De laude Hispaniae , de Sant Isidor

Autor del retaule de l’església d’All Baixa Cerdanya Sembla que hom l’identifica amb el pintor Ramon Gonçalvo, actiu a la Seu d’Urgell entre el 1428 i el 1474

Seguidor de Fernando Yáñez de la Almedina i de Fernando Llanos D’estil correcte, però inexpressiu, molt relacionat amb el Mestre de Sixena És autor del retaule de l’església de Sant Agustí a Alzira 1527, i del tríptic de La Magdalena que estigué al Museu Diocesà de València És molt possible que sigui d’ell el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València, comunament atribuït a Fernando Yáñez

Hom en coneix quatre períodes el vèdic aproximadament del segle XX aC al II dC, el clàssic segles II-XI, el medieval segles XI-XVII i el modern segles XVIII-XX El vèdic, mal conegut pel seu caràcter religiós secret, emprava quatre cants veda diferents en el culte un d’ells era monotònic A l’època clàssica hom publicà obres de teoria musical, com el Bharatanātyaśāstra , que reconeixia set graus en l’escala sa, ri, ga, ma, pa, dha i ni , que comprenen 22 intervals d’un quart de to, aproximadament els śrutis En aquesta època es fixen els rāga o tipus modals, que posteriorment hom classificà…