Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
Crisi econòmica i repercussions
Crisi econòmica Agitació obrerista i vagues Sectors de l’anarquisme adopten l’acció violenta Primers atemptats anarquistes a València Declaració de l’estat de guerra
provincialisme
Política
Doctrina que propugna les prerrogatives polítiques de la província enfront del poder central de l’estat.
Propi del federalisme i de l' anarquisme , també els regionalistes i nacionalistes l’han considerat un primer pas històric amb vista a l’afirmació de la pròpia autonomia
Tramontana
Setmanari
Setmanari anarquista publicat a Barcelona des de l’1 d’agost de 1907, per iniciativa de Felip Cortiella i Ferrer, que ja havia promogut, dos anys abans, el també setmanari Avenir
.
Portava com a subtítol Sociologia Interessos populars Arts i lletres , i seguí una línia d’anarquisme filantròpic, idealista i comprensiu de la realitat catalana N'aparegueren pocs números
Timón
Publicacions periòdiques
Revista mensual anarquista, subtitulada Síntesis de orientación politicosocial, que aparegué a Barcelona en juliol-desembre de 1938.
Fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán, volgué completar la tasca de Tiempos Nuevos i en especial s’abocà a la discussió entorn de la revisió de l’anarquisme provocada per la guerra civil
Rudolf Rocker
Història
Anarquista alemany.
Relligador, hagué d’exiliar-se d’Alemanya a l’època de Bismarck i residí a París i Londres, on s’uní a l’anarquisme Repatriat el 1918 a Berlín, amb l’ascensió al poder del nacionalsocialisme hagué d’anar als EUA Fou un gran publicista i en especial assolí una gran repercussió la seva crítica dels bolxevics després de la revolució russa Escriví obres doctrinals, com Sozialdemokratie und Anarchismus 1919, Die Prinzipienerklärung des Syndikalismus 1920, Anarchismus und Organization 1921, Nacionalismo y anarquismo 1927, El nacionalismo 1938, etc , i de combat, Francesc Ferrer i l’…
Josep Prat i Rogent
Història
Anarquista.
Antic republicà federal, es convertí a l’anarquisme cap al 1890 Assistí el 1896 al Congrés Anarquista de Londres Fou molt amic de Ricardo Mella, amb qui publicà La barbarie gubernamental en España 1897, denúncia de la repressió desencadenada pel procés de Montjuïc Amb Mella, a més, havia de fundar la revista Natura 1903-05 Contrari a l’anarquisme individualista i intellectualista influït per Stirner i Nietzsche, procurà de fer una crítica coherent del socialisme marxista i finalment fou un decidit defensor i configurador de l’anarcosindicalisme Collaborà regularment…
Joan Montseny i Carret
Història
Literatura
Comunicació
Política
Anarquista, escriptor i publicista.
Vida i obra Fill d’un terrisser, treballà de boter, i posteriorment es feu mestre d’escola 1891 i començà a fer classes a la societat Lliurepensadors Fou successivament secretari de la secció de boters de Reus, de la federació catalana 1887 i general de la Federació de Boters d’Espanya 1888 Es casà civilment, el 1891, amb Teresa Mañé Soledad Gustavo , i passà a regentar una escola laica a Reus Afiliat de primer al PSOE 1885, molt aviat s’adherí a l’anarquisme i inicià una intensa activitat com a publicista anarquista, que li reportà diverses detencions el 1891, el 1892 i el 1893 i, arran…
,
Manuel Delgado y Zuleta
Història
Militar
Militar.
Afiliat al partit conservador, fou diputat per Utrera el 1878, el 1884 i el 1898 Ascendí a tinent general 1898 i fou capità general d’Andalusia i cap de la casa militar del rei Fou capità general de Catalunya 1899-1901 i 1903-05, on reprimí l’anarquisme
Charles Malato
Història
Política
Anarquista francès d’origen italià.
Fundà la Ligue Cosmopolite, que publicà La révolution cosmopolite 1885 i defensà l’anarquisme insurreccional Expulsat de França 1892, a Londres dirigí una campanya internacional en defensa de la revisió del procés de Montjuïc 1909 En tornar a França, participà en l’atemptat contra Alfons XIII d’Espanya a París 1905
Grup de ‘‘La Batalla’’
Història
Militar
Denominació aplicada a diferents dirigents obrers reunits entorn de la primera publicació d’aquest periòdic (1922-240).
Encapçalat per Joaquim Maurín, s’uní a la formació dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris Bilbao, 24 de desembre de 1922, que s’adheriren a la Internacional Sindicalista Roja i hi delegaren Andreu Nin Els seus objectius eren la formació del front únic proletari, la llibertat de tendències dins la CNT i la lluita ideològica contra l’anarquisme dins aquesta El 1924 s’integrà al PCE Federació Comunista Catalanobalear