Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
recol·lector | recol·lectora
Ecologia
Dit de l’animal que s’alimenta de material orgànic fi que hi ha acumulat al fons dels rius.
Els animals recollectors són petits invertebrats, especialment ostràcodes i insectes plecòpters, que recullen aquest material orgànic amb els pèls de les potes estructures anatòmiques que recorden un raspall La presència de matèria particulada orgànica fina condiciona l’abundància d’aquests animals recollectors
Costanzo Varolio
Metge i anatomista italià, conegut als Països Catalans amb la forma Varoli
.
Fou professor a Bolonya i a Roma i metge de Gregori XIII Publicà De nervis opticis 1573 i féu importants descripcions anatòmiques del cos humà, sobretot de l’encèfal, i donà el nom a una protuberància del cervell pont de Varoli o mesencèfal
Jacques René Tenon
Metge francès.
Cirurgià a la Salpetrière, es dedicà a la reorganització hospitalària fins el 1792, i a partir d’aleshores féu recerques anatòmiques Fou membre de l’Académie des Sciences 1760 Descriví la càpsula de Tenon , que envolta la part esclerosa del globus ocular
bilocular
Anatomia
Dividit en dos compartiments, com és el cas, en les plantes, de la majoria de les anteres.
Algunes cavitats anatòmiques animals presenten una estructura bilocular a conseqüència d’un procés de cicatrització per exemple, l’estómac bilocular o de rellotge d’arena, o bé a conseqüència d’una aturada en el desenvolupament de l’òrgan, com és ara l’úter bilocular
Théophile Bordeu
Metge francès, fou el definidor més brillant del vitalisme de l’escola de Montpeller, on fou professor.
Per mitjà del seu deixeble Paul-Joseph Barthez influí sobre l’escola vitalista catalana del s XIX La seva obra més important, Recherches anatomiques sur la position des glandes et leur action 1752, valora les glàndules, sobretot les limfàtiques, per a la regulació de les “forces vitals”
Hèrnia crural
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia crural la protrusió o la sortida de diversos teixits o òrgans abdominals des de la seva localització habitual envers el conducte crural, un espai anatòmic localitzat a la zona interna de l’arrel dels membres inferiors on se situen diversos elements, com ara els vasos sanguinis femorals, abans de passar des de la pelvis fins a les extremitats inferiors L’hèrnia crural, que gairebé sempre afecta persones de sexe femení, sol ésser asimptomàtica Tanmateix, però, per a evitar l’aparició de complicacions posteriors —com ara l’estrangulació o la compressió dels teixits…
èquids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels perissodàctils que comprèn el cavall, l’ase i les zebres.
Llurs principals característiques anatòmiques són la monodactília, resultat del desenvolupament del tercer dit, proveït de peülla, i de la reducció dels restants i la presència d’un diastema darrere les incisives L’àrea de distribució és reduïda a l’antic món Entre els diferents membres de la família hi ha moltes possibilitats d’hibridació
Antonio Scarpa
Anatomista italià.
Perfeccionà el coneixement morfològic del sistema nerviós gangli vestibular i nervi nasopalatal, que avui porten el seu nom, del peritoneu, de l’aparell genital i de zones anatòmiques completes triangle de Scarpa Féu aportacions a la fisiologia de la visió i de l’audició i posà en pràctica noves tècniques quirúrgiques hèrnies, cataractes, etc
Louis Jean-Marie Daubenton

Louis Jean-Marie Daubenton
Biologia
Naturalista francès.
Collaborà amb el comte de Buffon en les descripcions anatòmiques de mamífers de la Histoire naturelle i intervingué en diferents intents d’aclimatació d’animals domèstics exòtics a França Als inicis de la Revolució Francesa fou el principal aglutinador dels professors del Jardin du Roi per a transformar aquesta institució en el Muséum National d’Histoire Naturelle, del qual fou el primer director i catedràtic de mineralogia
bucle
Anatomia
Nom d’algunes formacions anatòmiques que tenen l’aspecte de rínxol.