Definició
És anomenada hèrnia crural la protrusió o la sortida de diversos teixits o òrgans abdominals des de la seva localització habitual envers el conducte crural, un espai anatòmic localitzat a la zona interna de l’arrel dels membres inferiors on se situen diversos elements, com ara els vasos sanguinis femorals, abans de passar des de la pelvis fins a les extremitats inferiors. L’hèrnia crural, que gairebé sempre afecta persones de sexe femení, sol ésser asimptomàtica. Tanmateix, però, per a evitar l’aparició de complicacions posteriors —com ara l’estrangulació o la compressió dels teixits herniats per part de les estructures anatòmiques que delimiten el conducte crural—, hom recomana habitualment la reparació quirúrgica de la lesió.
Causes
En la causalitat de l’hèrnia crural intervenen nombrosos factors que hi predisposen afavorint el desenvolupament posterior del trastorn i altres factors desencadenants, que en precipiten l’aparició en un moment determinat.
Els considerats factors predisposants es caracteritzen pel fet que ocasionen una debilitat de les estructures anatòmiques que delimiten el conducte crural o que subjecten els teixits abdominals o pelvians subjacents en la localització normal que els correspon. Entre aquests factors, doncs, els més importants són la predisposició genètica a ésser afectat per aquest trastorn, de manera que en molts casos d’hèrnia crural hi ha antecedents familiars de l’afecció i lleus anomalies anatòmiques que es produeixen durant el desenvolupament fetal, l’única conseqüència de les quals és l’eventual aparició d’una hèrnia crural.
Els factors desencadenants, d’altra banda, es caracteritzen pel fet que originen un augment de la pressió interna de la cavitat abdominal i afavoreixen que els teixits o els òrgans subjacents al conducte crural s’hi introdueixin. Els principals factors desencadenants són l’embaràs i la realització d’esforços físics sobtats i intensos.
Tipus
Segons el moment d’aparició, aquest trastorn és classificat en hèrnia crural congènita, és a dir que ja es troba present des del naixement, i hèrnia crural adquirida, que es produeix en qualsevol moment de la vida extrauterina.
D’altra banda, segons els teixits herniats o desplaçats, hom diferencia esquemàticament dos tipus d’hèrnia crural: l’hèrnia crufal sacular i l’hèrnia crural visceral. En l’hèrnia crural sacular l’única estructura herniada és un sector del peritoneu parietal, la membrana que cobreix la superfície interna de la cavitat abdominal. Al contrari, en l’hèrnia crural visceral, juntament amb el peritoneu parietal fa protrusió un sector de l’epipló, una mena de mantell de teixit conjuntiu que ofereix subjecció a diversos òrgans intraabdominals, o més estranyament un segment de l’intestí prim.
Igualment, segons si els teixits herniats poden ésser reintroduïts a la cavitat abdominal, l’hèrnia crural pot ésser reductible o irreductible. L’hèrnia crural reductible, en què els teixits afectats poden retornar a la localització normal que els correspon, ja sigui espontàniament o bé prement-los manualment, constitueix en general la primera fase del trastorn. Al contrari, l’anomenada hèrnia crural irreductible es caracteritza pel desenvolupament progressiu de teixit fibrós que provoca adherències a l’interior del conducte crural, per això els teixits herniats no poden ésser recol·locats al seu lloc habitual.
Manifestacions i complicacions
L’hèrnia crural es manifesta fonamentalment amb l’aparició d’un bony anormal a la zona interior de l’arrel d’un membre inferior. Aquest bony, que pot ésser observat directament, ja que el conducte crural es troba per sota dels teixits cutanis, sol ésser desplaçable, sol tenir una forma que recorda un globus petit i la grandària no sobrepassa, en general, alguns centímetres de diàmetre.
L’hèrnia crural sol ésser asimptomàtica, però —sobretot en els períodes avançats de l’evolució—, pot causar dolor en la zona que n’és afectada, a l’abdomen, o bé, més estranyament, nàusees. La principal característica d’aquests símptomes és que solen cedir o minvar amb el repòs.
La complicació més important de l’hèrnia crural és l’estrangulació o la compressió dels teixits herniats per part de les estructures anatòmiques que delimiten el conducte crural, o bé a conseqüència de les adherències que provoca el teixit fibròs en desenvolupar-se progressivament. En cas d’estrangulació, doncs, hi ha el risc que els vasos sanguinis que irriguen els teixits herniats es col·lapsin de manera persistent i que, en conseqüència, aquests teixits es necrosin o morin per manca d’una aportació d’oxigen i de substàncies nutritives adequada.
Diagnosi i tractament
Hom n’efectua la diagnosi bàsicament amb l’observació i la palpació del conducte crural, que posen de manifest l’existència del bony i permeten de determinar si es tracta d’una hèrnia reductible o irreductible i sacular o visceral.
El tractament és quirúrgic i consisteix en la recol·locació dels teixits herniats a la seva localització habitual i en el reforçament de les estructures anatòmiques que delimiten el conducte crural. La intervenció quirúrgica sol ésser relativament senzilla, i aconsegueix uns, resultats excel·lents en la majoria dels casos.