Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
largo
Música
Indicació de tempo molt lent, similar a lento o grave, i també semblant a l’adagio, però més sostingut.
L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu…
temps
Música
Terme musical (indicat tempo en les partitures) que designa la velocitat mitjana o moviment d’execució d’una obra musical.
És indicat des del s XVII per mitjà de termes generals italians, com adagio , allegro , più andante , assai , maestoso , mosso i rubato , els quals al començament del s XIX foren precisats per mitjà d’indicacions metronòmiques
Joan Casamitjana i Alsina
Música
Compositor, director i flautista.
Formà part de diverses bandes, als Països Catalans, a França i a Cuba, on residí 1832-66 El 1867 fundà, a Barcelona, una Societat de Concerts Clàssics És autor de música simfònica Simfonia, Andante religioso, Marxa russa, Violeta, Andantino, Saltarello i de l’òpera inacabada Raquel
largo
Música
Indicació de tempo molt lent, similar a lento o grave, i també semblant a l’adagio, però més sostingut.
L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento
Pierre Rode
Música
Compositor i violinista occità.
Estudià amb Viotti a París, on fou professor de violí del conservatori des del 1795 Residí 1803-08 a Peterburg, on fou primer violí de cambra del tsar Alexandre I Havent tornat a París, assolí una gran fama Deixà 24 Caprices per a violí, 13 concerts i un cèlebre Andante con variazioni És considerat un dels pares de l’escola moderna del violí
Pere Enric de Ferran i de Rocabruna

Pere Enric de Ferran i de Rocabruna
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Féu estudis amb Melcior Rodríguez i Alcàntara, i els amplià amb Enric Morera Residí a Brusselles, on estrenà amb èxit Autor d’obres escèniques Las bodas de Camacho 1903, amb text de Jacint Grau i Delgado, La cegueta, amb text de Modest Urgell, Les amants de Palerme, òpera en tres actes, i l’opereta Barnum Estrenà al Théâtre de la Monnaie, de Brusselles, el poema simfònic Soir Confidentiel 1913, amb text de Jean Delville Compongué poemes simfònics, arranjà cançons populars catalanes l' Andante Elegíaco 1902 i Primavera 1914
Pere Enric de Ferran i de Rocabruna
Música
Compositor català.
Alumne de Melcior Rodríguez d’Alcàntara i d’Enric Morera, fou considerat una de les joves promeses del panorama musical del període modernista Compongué alguna obra lírica, com L’eterna lluita , que s’havia d’estrenar el 1901 al Teatre Tívoli dins la temporada del Teatre Líric Català d’Enric Morera, els quadres escènics Las bodas de Camacho i La cegueta , l’òpera Les amants de Palerme i l’opereta Barnum També compongué algunes obres simfòniques, com ara Le soir , estrenada a Madrid, Andante i El silfo , i feu arranjaments de cançons populars catalanes El 1914 estrenà al Théatre…
largo
Música
Obra, fragment, o moviment d'un concert, sonata o simfonia escrita en tempo largo.
També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo Moltes vegades es tracta d’un dels moviments centrals d’una obra, en lloc de l' adagio o l' andante , o, més sovint, de la introducció d’un moviment en forma sonata o d’una obertura operística A les darreries del segle XVII i el començament del XVIII, fou designat així el tercer moviment de la sonata da chiesa Un dels largi més coneguts és l' Ombra mai fù , de l’òpera Serses , de GF Händel, que curiosament no porta la…
Ramón Pérez de Ayala
Literatura
Novel·lista i poeta castellà.
Conreà també l’assaig i la crítica Llicenciat en dret Viatjà per diversos països europeus, els EUA i l’Argentina Fou membre de l’Academia Española 1918 i ambaixador de la República a Londres La seva obra poètica, inicialment amb trets modernistes La paz del sendero , 1904, esdevé ideològica i conceptual amb El sendero innumerable 1916 i El sendero andante 1921 Les primeres novelles són realistes, plenes d’escepticisme i pessimisme Són remarcables Tinieblas en las cumbres 1907, AMDG 1910, La pata de la raposa 1912 i Troteras y danzaderas 1913, totes amb elements autobiogràfics…