Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
barbiturat

Relació entre l’estructura química d’un barbiturat i la rapidesa i durada de la seva acció
Farmàcia
Química
Qualsevol dels derivats substituïts de l’àcid barbitúric.
Hom coneix uns dos milers de barbiturats, però només una cinquantena són emprats en medicina Depressors del sistema nerviós central, hom els empra com a hipnòtics, puix que actuen sobre el centre cerebral de la son, bé que poden ésser d’una manera gradual sedatius, hipnòtics o anestèsics generals, en augmentar la dosi o variar la via d’administració Tenen una reduïda acció analgèsica i antipirètica Llur efecte hipnòtic és degut a la indiferència que produeixen envers els estímuls externs, i causen una sensació de somnolència que va acompanyada d’un lleuger abaixament del…
anestèsia locoregional
Medicina
Supressió del dolor en una zona determinada del cos mitjançant l’aplicació d’una solució anestèsica a concentracions escaients, en la immediata proximitat d’un tronc nerviós o d’un nervi perifèric.
La conducció nerviosa resta temporalment interrompuda per tal de facilitar una intervenció mèdica, quirúrgica, diagnòstica o terapèutica Les drogues emprades són els anestèsics locals Segons l’indret on té lloc aquesta interrupció hom parla d’anestèsia raquídia, peridural, paravertebral, intercostal, plexal, troncular i terminal o per infiltració Les mateixes tècniques s’utilitzen per al tractament del dolor intractable , que es refereix a l’abolició o control del dolor independentment de la seva etiologia, en pacients que no siguin susceptibles a d’altres tractaments mèdics o…
èter etílic
Química
Líquid molt volàtil i inflamable; és l’èter més important.
Es fon a -116°C i bull a 34,6°C Exposat a l’aire igual com els altres èters, forma peròxids no volàtils que resten com a residus explosius en evaporar-se l’èter i, per tal d’evitar-ho, l’èter comercial porta una mica d’alcohol etílic i traces d’aigua Industrialment hom el prepara per acció de l’àcid sulfúric concentrat sobre l’etanol a 140°C, motiu pel qual hom l’anomena també èter sulfúric És un dels dissolvents de substàncies orgàniques més emprats en el laboratori, especialment en els processos d’extracció d’hormones i de principis actius de plantes i de teixits Administrat per inhalació…
insensibilització
Medicina
Producció d’insensibilitat mitjançant l’administració d’anestèsics o narcòtics.
Símptomes de l’erupció dentària
L’erupció de les dents pot produir alguns símptomes, però no ocasiona tantes alteracions com sovint se’ls atribueix És possible que quan una dent trenqui la geniva, el nen senti alguna molèstia a la boca i que, en conseqüència, hi augmenti la formació de saliva Aleshores, l’infant pot estar més inquiet del que és normal, però se sol calmar només amb agafar-lo en braços Mai no s’ha demostrat la utilitat dels productes comercialitzats especialment per a calmar les suposades molèsties de la dentició, ni d’aplicació tòpica ni d’administració general Altrament, l’ús de productes anestèsics…
màscara
Medicina
Peça que tapa la boca i el nas emprada per a administrar medicaments, anestèsics o oxigen.
Sigmund Freud
Sigmund Freud (1931)
© Fototeca.cat
Psiquiatria
Psicologia
Neuròleg i psiquiatre austríac, fundador de la psicoanàlisi.
Des del 1860 residí a Viena, on es doctorà 1881 a la universitat, investigà la fisiologia del sistema nerviós i descobrí els efectes anestèsics de la cocaïna es dedicà a la neuropatologia El 1885 estudià, a París, amb JM Charcot, l’aplicació de la hipnosi en el guariment de la histèria, i el 1889 ho feu també a Nancy, amb H Liébault i AA Bernheim El 1887 es casà amb Martha Bernays, de la qual tingué tres fills i tres filles, una de les quals, Anna, ha estat una de les més destacades figures contemporànies de la psicoanàlisi El 1895 publicà, en collaboració amb Josef Breuer,…
antipruriginós
Farmàcia
Nom genèric dels fàrmacs antipruriginosos; els més comuns són els antihistamínics, antiserotonínics i alguns cortisònics, anestèsics i astringents cutanis locals.
A vegades cal sumar-hi fàrmacs tranquillitzants o sedants
anestèsia potenciada
Medicina
Associació d’analgèsics i neurolèptics que aconsegueix de reduir notablement les dosis d’anestèsics generals necessaris per a atènyer una profunditat anestèsica adequada.
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…