Resultats de la cerca

Sacerdot jesuïta, el 1849 fou nomenat director de l’observatori astronòmic del collegi romà Fou el primer a analitzar amb un espectroscopi la llum dels estels Elaborà un catàleg 1863-68 que conté les característiques espectrals de 538 estels A més, classificà tots els estels en quatre tipus distints, classificació que ha estat la base per a les modernes classificacions espectrals Es dedicà també als estudis solars i de la cromosfera Cal assenyalar que en les seves descripcions de Mart ja fa esment, per primer cop, abans que ho fes Schiaparelli, d’unes formacions rectilínies, que anomenà canals

Fou construït 135-139 com a Hadrianaeum o Mausoleu d’Adrià i la família imperial fins a Septimi Sever Anomenat també Mole Adriana per les seves dimensions, ja amb Aurelià 271 esdevingué fortificació, atesa la seva situació estratègica, que controlava els accessos tant del Vaticà com de Roma a través del pont que durant segles fou l’únic de la ciutat Canvià sovint de posseïdors, sobretot durant l’edat mitjana, però mantingué sempre la funció de defensa i refugi hom construí un pas elevat, a manera d’aqüeducte, que el comunicava directament amb el Vaticà, i també de presó i lloc de suplici La…

Situada en un contrafort del mont Gargano, és la localitat més alta de la Pulla 843 m, i és formada per carrerons estrets i cases blanques Nasqué entorn del santuari dedicat a l’arcàngel sant Miquel, del qual la tradició llegendària situa una aparició en aquest lloc Miquel L’església actual té un campanar romanicogòtic 1247-81, i la façana és del 1865 a l’atri interior hi ha un portal romànic, amb una porta de bronze treballada a Constantinoble s XI La població conserva encara altres monuments romànics

Imità Miquel Àngel, amb qui treballà, a Florència, a la Sagrestia Nuova de l’església de San Lorenzo El 1531 entrà a l’orde dels servites Anà a Nàpols i a Gènova, on féu l' Estàtua d’Andrea Doria per al Palazzo Ducale, i a Messina, on construí diferents fonts públiques, com la Font de Neptú , i urbanitzà i decorà la Piazza del Duomo

Fou especialista en pintura mural de perspectives arquitectòniques fictícies Collaborà amb Mitelli en la decoració mural de palaus i esglésies de Bolonya, Ferrara, Roma palau Spada, Florència palau Pitti, etc Amb el mateix Mitelli treballà també a la cort espanyola 1658-62 i influí els muralistes de l’escola de Madrid

És autor de la Istoria del Regno di Napoli 1581 primera història seriosa del període 1250-1486, escrita, a partir del 1527, a instigació de Sannazzaro, des d’una posició contrària a la dinastia catalana, i d’unes Rime , en italià editades el 1709, de caràcter epigramàtic i conceptuós Freqüentà l’Academia Pontaniana

Participà en nombrosos concursos catalans i estatals de tir amb arc entre el 1960 i el 1980 El 1984 fou soci fundador del Club Arc Montjuïc Director tècnic de la Federació Catalana de Tir amb Arc, fou també entrenador estatal de diversos clubs, com ara el Club d’Arquers del Montsec És president del Club Escola Arquers de Barcelona

Estudià violí a Ravenna amb P Casalini i contrapunt amb G Roberti El 1843 dirigí una banda a Santa Agata Feltria, i tocà el violí i la viola en una orquestra a Macerata En aquesta època compongué dues obertures i una simfonia en sol menor que foren mereixedores de les lloances de G Rossini El primer èxit com a director d’orquestra l’aconseguí el 1846 dirigint, a Milà, I due foscari A partir de llavors, la relació amb G Verdi fou molt intensa, fins que, els últims anys de la vida de Mariani, es deteriorà per raons artístiques i personals L’hivern del 1847-48 dirigí a Copenhaguen Quan tornà a…

Amb una veu magnífica segons les referències contemporànies, a divuit anys debutà com a baríton al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti Després d’alguns anys cantant com a baríton, el director Joan Goula li indicà que per la gran extensió de la seva veu podia emprar des de la tessitura de tenor a la de baix Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’ Angelo Angioletti , tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans debutà al Teatro alla Scala el 1904 amb Tannhäuser Compongué una òpera en un acte,…