Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
confit
Pastisseria
Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc., envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense.
Anomenats antigament dragees i confits crostats , són tradicionalment oferts a parents i amics amb motiu de bateigs confits de bateig i casaments confits de casament Els més petits reben el nom d’ anís sigui o no l’anís l’aroma que continguin i de papabenet generalment quan són acolorits Els confits d’ametlla o ametlles ensucrades són els més apreciats i ocupen un lloc important en la indústria confitera d’Alcoi també són coneguts els fabricats a Arenys de Mar, d’on són característics els de mida grossa anomenats ametlles d’Arenys
tallareta

Tallareta
Anis iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que té les parts superiors de color gris brunenc, les ales rogenques, la gola blanca i les parts inferiors blanquinoses.
El mascle té la part superior del cap i el coll grisenca i el pit rosat, i la femella té la part superior del cap i el coll runencs Habita als camps oberts amb vegetació baixa, a tot Europa, llevat del N d’Escandinàvia i Islàndia, i al NW d’Àfrica, i hiverna a les sabanes de l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans
pardal roquer

Pardal roquer
anis iNaturalist (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14 cm, que és de color gris bru, ratllat de bru fosc, amb les parts inferiors més pàl·lides i té una taca groga difosa al pit.
Habita en indrets rocallosos, pedregars, runes, etc, al S de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al S dels Balcans, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica
cotxa fumada

Cotxa fumada
anis iNaturalist (cc-by-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, i les parts inferiors del cos i la interior de les ales, negroses Viu als nuclis urbans, on nia als forats de les parets fent servir herba i molsa
anisaldehid
Química
Líquid incolor, d’intensa olor d’arç blanc i gust anisat picant que bull a 248°C.
Hom el troba en diversos olis essencials d’anís, d’anís estrellat, d’aromer, etc El producte sintètic, anomenat aubepina en perfumeria, és obtingut per oxidació de l’anetole o a partir de l’anisole És emprat com a aromatitzant en alimentació, en perfumeria especialment per a sabons i en la síntesi de productes farmacèutics
Atemptat terrorista a Berlín
Moren 12 persones i una cinquantena més resulten ferides en un atemptat a Berlín, quan un camió envesteix un mercat de Nadal en plena activitat Després de la matança, el conductor surt del camió i fuig La policia troba mort dins el camió el conductor legal del vehicle, un ciutadà polonès amb ferides d’arma blanca i de bala, probablement assassinat pel terrorista El dia 23, la policia abat a Milà Itàlia Anis Amri, el principal sospitós de la matança, que en un vídeo havia jurat venjar-se en nom de l’autoanomenat Estat Islàmic Anis, a més, actuava en connexió amb…
Fundada a Badalona la destil·leria Vicenç Bosch
Es funda a Badalona la destilleria Vicenç Bosch, fabricant de l’Anís del Mono
Primer concurs de cartells publicitaris de la Península
Primer concurs de cartells publicitaris de la Península, el d’Anís del Mono, a Badalona, que guanya Ramon Casas
pimpinella morada

Pimpinella morada
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell carnós, més o menys aplanat, de 4 a 12 cm d’ample, de color morat o violat brunenc, amb làmines escotades i de cama de color més clar que el capell.
La carn és violàcia i fa una lleugera olor d’anís És comuna en boscs i altres hàbitats És un bolet molt gustós
oleosacarur
Farmàcia
Mescla de sucre en pols amb determinats productes líquids.
Actualment en desús, només són emprats com a correctius alguns dels que porten essències Els més coneguts són els d’anís i de menta Les farmacopees prescriuen una relació d’una part d’essència i vint-i-quatre parts de sucre