Resultats de la cerca

Les seves obres —diverses èglogues i una novella— foren impreses el 1554, mort ja l’autor, però foren conegudes manuscrites amb anterioritat Impregnat d’italianisme, conreà l’ègloga, bé que amb un sentit popular que enllaça amb les pastorelles medievals La novella O Livro de Menina e Moça restà inacabada És un relat sentimental en la línia de la Fiammetta de Boccaccio, però amb elements cavallerescs i pastorals La seva insistent menció de la saudade anticipa temes romàntics Hom li atribueix una ègloga, Crisfal , que és, en realitat, una novella sentimental versificada

La seva actuació fou decisiva, en el terreny teòric i doctrinal, en la introducció dels ideals renaixentistes a Portugal Escriví la tragèdia A Castro 1587, sobre els amors d’Inês de Castro i Pere I Conreà la comèdia clàssica Bristo i Cioso 1622 La seva obra lírica fou aplegada sota el títol de Poemas lusitanos 1598 se'n destaquen els seus sonets, d’inspiració petrarquista, i les odes, gènere que introduí a Portugal Per la seva passió nacionalista i per la consciència del seu deure cívic com a poeta, s’anticipà a Camões

Introductor de Husserl a França, destacà pels seus estudis sobre la història de la ciència, en els quals s’anticipà a les nocions de paradigma i d’estructura epistemològics desenvolupades per Thomas Samuel Kuhn De la seva producció, sobresurten els estudis sobre Anselm 1923, Descartes 1923 i 1944 i Plató 1945, així com els seus reculls Études Galiléennes 1940, From the Closed World to the Infinite Universe 1957, La révolution astronomique , Études d’histoire de la pensée philosophique 1961 i, de publicació pòstuma, Newtonian Studies 1965 i Études d’histoire de la pensée scientifique 1973

Autodidacte, el 1846 es casà amb Elizabeth Barrett Browning Influït per Percy Bysshe Shelley en les primeres obres, amb Dramatic Lyrics 1842 inicià els seus monòlegs dramàtics característics, en els quals el poeta parla a través d’un personatge històric o fictici Foren continuats amb Men and Women 1855, Dramatis Personae 1864 i, sobretot, amb The Ring and the Book 1868, on presenta des de diversos punts de vista un assassinat a la Florència del s XVII, tècnica imitada per Ezra Pound i Robert Lowell, i que s’anticipa a la psicologia moderna

Antigament, la quaresma començava el diumenge següent hom n'anticipà la data per obtenir els quaranta dies de penitència sense comptar-hi els diumenges corresponents La denominació prové d’època tardana segle X, quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior com a signe penitencial Hi hagué el costum, molt estès a Catalunya i avui perdut quasi totalment, de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina

Dedicà la seva vida a la realització d’un sistema alternatiu a l’afinació temperada Rebutjà les escales i les tècniques compositives occidentals i cercà noves vies Dividí l’octava en quaranta-tres notes, creà instruments capaços de tocar seguint aquest sistema -com ara una viola adaptada amb el batedor d’un violoncel- i digitacions pròpies, i escriví música per a aquests instruments El punt culminant de les seves teories musicals fou Delusion of the Fury El seu eclecticisme anticipà moltes tendències postserials i aspectes del minimalisme És autor del dietari sociomusical Bitter Music i del…

Estudià a Nàpols amb Giovanni Domenico da Nola Fou organista, des del 1593, i mestre de capella, des del 1595, de l’església de l’Annunziata, a Nàpols, càrrec que mantingué, sembla que compartit amb Camillo Lambardi, fins el 1621 També exercí d’organista a la capella virregnal espanyola des del 1602 La seva música vocal, constituïda bàsicament de madrigals i obres sacres, no és tan innovadora com la seva producció instrumental, especialment la música per a tecla El seu Primo libro di diversi capricci 1603 inaugurà un nou estil en la música per a teclat i, en certa manera, anticipà l’obra de…

Succeí el seu pare 1541 com a pintor del rei Francesc I Els dibuixos al llapis conservats sobretot a la Bibliothèque Nationale de París representen la part més important de la seva obra i determinaren un estil lineal en els retrats pintats Evolucionà vers un italianisme tizianià La Reina Elisabet d’Àustria, 1571, Musée du Louvre El tractament real que dóna al paisatge i el sentit decorativista dins la línia de l’escola de Fontainebleau es fan palesos en Dama banyant-se National Gallery, Washington i en El bany de Diana museu de Tours El Retrat de Pierre Quthe 1562, Musée du Louvre …

En la seva obra més important, L’exploració de l’espai còsmic per mitjà dels motors de reacció 1903, anticipà les teories de la moderna astronàutica exposà per primera vegada la possibilitat de viatjar per l’espai extraatmosfèric aprofitant el poder de reacció dels coets per a llur propulsió, i, després d’establir la raó de masses dels coets, donà a conèixer la fórmula fonamental de l’astronàutica Conseqüència d’aquesta fou d’establir el sistema de dividir els coets en diversos trams, el qual ha estat adoptat després universalment astronàutica Proposà, també, el canvi del combustible sòlid…

Deixeble d’O Wagner, fou un els fundadors de la Wiener Sezession 1897 Defensor de la simplicitat geomètrica, creà la Quadratel-Hoffmann , fórmula decorativa que alterna quadrats o rectangles blancs i negres Decorà el hall del palau de la Secessió a Viena 1902 i el 1903 feu el sanatori de Purkersdorf, on s’anticipà al seu temps El palau Stoclet de Brusselles 1905-11 és la seva obra cabdal Com a arquitecte municipal de Viena feu dues sèries de cases per a obrers 1924-25 i 1934 Feu el pavelló austríac de l’Exposició de París del 1925 i el de la Biennal de Venècia del 1934