Resultats de la cerca

Fill de Marià d’Oleza i de Cabrera Era tinent coronel d’infanteria Autor d’obres com Enterraments i òbits 1922, Caballerías de Mallorca 1947 i Noticias genealógicas de la familia de Oleza 1914 Publicà i anotà el Llibre de totes les antiguitats 1924 de Ramon Calafat i transcriví la Història del Collegi de Montesion de JMartin Gualba

Estigué al servei del virrei d’Egipte Muḥammad ‘Alī i, d’acord amb el cònsol anglès del Caire, es dedicà a recollir antiguitats egípcies, amb mètodes no científics i sovint molt discutibles Però aconseguí d’enviar a Europa, sobretot a la Gran Bretanya, unes colleccions molt abundoses que exerciren un paper important en la primeria de l’egiptologia

Fou superintendent de les antiguitats d’Òstia 1938-54 i catedràtic d’arqueologia a la Universitat de Roma des del 1964 De les seves publicacions destaquen el fascicle XVI del Corpus Vasorum Antiquorum dedicat a Itàlia 1940, els sis volums de Scavi di Ostia 1953-69 i L’Età Classica 1965 Dirigí l' Enciclopedia dell’Arte Antico 1958-66

Durant el regnat de Psammètic I 664-610 aC s’hi establí una colònia de mercenaris grecs, i en època posterior, després de la presa de Jerusalem per Nabucodonosor II 586 aC, s’hi refugiaren nombrosos jueus, entre els quals el profeta Jeremies Les excavacions de Flinders Petrie 1885-86 permeteren de descobrir-hi antiguitats faraòniques i abundant ceràmica grega

Deixeble de Jacob Cornelisz, fou influït per l’art de Gossaert Del 1519 al 1522 viatjà per Alemanya, Venècia i Terra Santa El papa Adrià VI el nomenà conservador de les antiguitats de Roma 1522-24 Representà l’escola romanista holandesa influïda per l’art del cinquecento italià, especialment el venecià Hom destaca els seus retrats amb fons de paisatge

Primerament fou militar, i el 1865 passà a cònsol dels EUA a Xipre Es dedicà a reunir una gran collecció d’antiguitats xipriotes la major part és ara al Metropolitan Museum of Art de Nova York Bé que recollides sense mètode, les peces d’aquesta collecció són capitals per al coneixement de les cultures i l’art antic de Xipre

Després d’uns estudis gairebé autodidàctics i d’haver exercit com a professor d’escola, el comte Bunau l’incorporà a la seva biblioteca, a Noethenitz, l’any 1748, on restà fins el 1755, que anà a Roma, arran de la seva conversió al catolicisme El 1758 el cardenal Albani, incondicional protector, el nomenà bibliotecari i conservador de les seves colleccions Més tard, el 1763, fou designat president-inspector de les antiguitats de Roma i els seus encontorns La seva obra —de catalogació d’antiguitats i teòrica— no és gaire extensa Com a treballs més importants cal…

Capdavanter de l’arqueologia mesopotàmica Cònsol del govern francès a Mossul aleshores de Turquia des del 1842, es dedicà a excavar ruïnes, sobretot a Khorsābād , i traslladà els relleus del palau de Sargon a França 1846, on causaren sensació i donaren origen al coneixement directe de les antiguitats mesopotàmiques a Europa Les còpies de les inscripcions que dugué foren transcendentals per a desxifrar l’escriptura cuneïforme

Antic mercat agrícola, actualment té indústries de contraplacats, químiques, metallúrgiques, de la confecció, del tabac, etc Ciutat d’origen galloromànic, saquejada pels normands al segle X i plaça forta que es disputaren anglesos i francesos des del segle XIII al XVI, amb motiu de les guerres de religió, conserva la torre de l’homenatge, dels comtes de Poitiers segles XII-XIII L’antic ajuntament segle XVI és museu d’antiguitats

De família jueva alemanya ennoblida pel rei de Prússia i establerta a París a mitjan s XIX, fou professor de l’Escola del Louvre i de l’Escola Francesa d’Atenes i direc- tor del Museu d’Antiguitats de Saint-Germain-en-Laye És autor de nombrosos treballs erudits i de dues famoses obres de divulgació Apollo, histoire générale des arts plastiques 1904 i Orpheus, histoire générale des religions 1909