Resultats de la cerca
Es mostren 338 resultats
Guerra del Francès
El general francès Philippe Guillaume Duhesme s’apodera de les fortaleses de Barcelona Comença la guerra del Francès
David IV de Geòrgia
Història
Rei de Geòrgia (1193-1207).
Gendre de Jordi IV, governà amb energia i eficàcia Rebutjà els atacs musulmans i s’apoderà d’algunes comarques de Trebisonda i Armènia
Rainier I d’Atenes
Història
Senyor de Corint, de la família dels Acciaiuoli.
Atacà els catalans de Grècia, s’apoderà del ducat d’Atenes 1388 i del de Neopàtria 1390 Conquerí tot el nord-est del Peloponès
Continuen les guerres d’Itàlia
Continuen les guerres d’Itàlia Pel tractat de Granada, Ferran II d’Aragó i Lluís XII de França es reparteixen el regne de Nàpols Lluís XII s’apodera del ducat de Milà
Adalbert I d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (956).
Corregnà amb el seu pare Berenguer II a partir del 956 El 961 fou vençut per Otó I cridat a Itàlia per Joan XII, el qual s’apoderà del reialme i es coronà emperador Morí exiliat a Constantinoble
Joan I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1481-1513), de Noruega (Joan I: 1481-1513) i de Suècia (Joan II: 1497-1501).
Fill i successor de Cristià I, s’apoderà del ducat de Holstein, el qual compartí amb el seu germà Frederic El 1497 succeí Sten I al tron de Suècia però, una revolta l’expulsà d’aquest país el 1501
Khilderic II d’Austràsia-Nèustria-Borgonya
Història
Rei franc d’Austràsia (663-675) i Nèustria i Borgonya (673-675).
Era fill de Clodoveu II i de Batilda, que fou tutora seva El 673 s’apoderà de Nèustria i Borgonya, on regnava el seu germà Clotari III, i reconstituí la unitat del regne dels francs Fou assassinat per un noble
Minyó de Montellà
Història
Bandoler.
El 1587, a Sidamon Segrià, s’apoderà, amb la seva quadrilla, d’una tramesa de moneda que Felip II feia dur a Gènova per Catalunya Més tard intentà un cop semblant a Almacelles Segrià Morí en la defensa del castell d’Arsèguel
‘Abd Allāh ibn Yāsīn
Història
Fundador de la secta dels almoràvits.
Establert vora el riu Senegal, organitzà militarment els seus seguidors posteriorment es dirigí al nord, on sotmeté les tribus del Sàhara Occidental i s’apoderà del Magrib En morir, el succeí en el poder, després d’una sèrie d’intrigues femenines, Yūsuf ibn Tašfīn
Artaxerxes I
Història
Emperador persa (464-424 aC).
S'apoderà del tron aprofitant l’anarquia després de la mort del seu pare Xerxes I, i s’imposà contra el seu germà Histaspes Intervingué en les discòrdies gregues contra Atenes, ajudant Esparta, però la pau de Cimó 449 girà totes dues contra Pèrsia