Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
aranya
Conjunt de cordes o de petits caps que surten d’un mateix punt en direccions divergents, especialment els utilitzats per a sostenir els cois.
aranya roja
Aranya roja
Gilles San Martin (cc-by-sa-3.0)
Fitopatologia
Aracnologia
Petit àcar, de l’ordre dels àcars, de color roig, fitoparàsit, que ataca diferents vegetals, principalment vinya, arbres fruiters, lleguminoses i plantes ornamentals.
Viu al revers de les fulles, en colònies, les quals solen ésser protegides per una tela sedosa i fina que fabriquen els mateixos àcars d’aquí ve el nom impropi d’ aranya amb que popularment hom els coneix
aranya domèstica
Aranya domèstica
Kelly Fuerstenberg (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Aranya que viu a l’interior de les cases en plena zona urbana.
Fa la teranyina als racons de les parets Fabrica al fons de la tela un petit tub, on s’amaga esperant la presa
aranya banyuda
Aranya banyuda (Gasteracantha hasselti)
budak (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Gènere d’aranyes que posseeixen un tegument resistent sobre l’abdomen, proveït d’espines i fiblons que els confereixen un aspecte estrany.
Hi ha moltes espècies d’aquest gènere, totes tropicals
fil d’aranya
Construcció d’una teranyina amb fil d’aranya
© PhotoDisc - Cybermedia
Anatomia animal
Aracnologia
Cadascun dels filaments molt fins i una mica viscosos que surten de les fibres de les aranyes i que serveixen per a fer la teranyina, per a immobilitzar les preses i també, a vegades, per a desplaçar-se.
La substància constitutiva d’aquests fils, produïda a les glàndules sericígenes de l’aranya, és líquida, però en sortir a l’exterior, en contacte amb l’aire, se solidifica
aranya d’aigua
Aranya d’aigua
Daniele Seglie (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Petita aranya que sota l’aigua construeix el niu, en forma de campana, fixat en alguna planta.
Omple el niu d’aire atmosfèric, l’únic que pot respirar, que transporta, bombolla a bombolla, des de la superfície gràcies a la pilositat del seu abdomen Viu en estanys i en bassals
aranya de mar
Aranya de mar (Pseudopallene ambigua)
Peter Southwood (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Nom de diversos crustacis decàpodes braquiürs dels gèneres Inachus i Macropodia.
Són crancs marins de forma semblant a la cabrella Maja verrucosa , però de dimensions una mica menors Habiten la zona litoral de les mars temperades i fredes, entre roques i algues
potes d’aranya
Tecnologia
Conjunt de ranures efectuades a la superfície de fregament d’un coixinet per tal de facilitar-hi la distribució de l’oli de lubricació.
àteles
Àteles penjada d'una branca
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de primats platirrins de la família dels cèbids, anomenats també mones aranya, que tenen les extremitats molt llargues i fràgils, i la cua, que és prènsil, també molt llarga.
Els manca el dit polze, o és molt reduït els altres dits són llargs i prims, com ganxos Mesuren mig metre d’alçària i són de colors variables segons les espècies, des de tons daurats fins a negres Tenen el cap petit i la cara glabra llur encèfal és una mica més desenvolupat que el de la resta dels platirrins Habiten en grups als boscs espessos i menen una vida exclusivament arborícola Es traslladen saltant d’una branca a l’altra, penjant-se pels braços i per la cua braquiació S'alimenten de vegetals i de fruites Habiten Mèxic i el Brasil L’espècie A variegatus és pròpia de l’alt Amazones Llur…