Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Francisco Fernández Rodríguez
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Gallego.
Fitxà pel FC Barcelona l’estiu del 1965 després d’haver jugat quatre temporades amb el Sevilla 1961-65 Pertanyé al Barça durant deu temporades 1965-75, equip amb el qual disputà 425 partits i marcà 24 gols Fou una vegada campió de Lliga 1974, dues de Copa 1968, 1971, una de la Copa de Fires 1966 i una de la Finalíssima de Fires 1971 També fou subcampió de Copa 1974 i de la Recopa 1969 Amb la selecció estatal s’arrenglerà en 36 partits i participà a la Copa del Món 1966 També jugà en dues ocasions amb la selecció catalana Fou considerat un dels millors centrals del futbol europeu de la segona…
Editorial Laia
Editorial
Empresa editorial de Barcelona.
Inicià les seves activitats el 1972 com a continuadora d' Editorial Estela , tancada per la dictadura franquista Malgrat això, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Comín i Josep Verdura Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic i també incorporà al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries, entre les quals la collecció “Textos filosòfics”, que…
Manuel de Egüés
Música
Mestre de capella i compositor navarrès.
El 1683 es presentà a la vacant del magisteri de capella de la seu de Lleida, que guanyà el 8 de març d’aquell any Dos anys després obtingué la mateixa plaça a la catedral de Burgos, competint amb José de Cáseda allí romangué des de la seva presa de possessió, el 23 de novembre de 1685, fins a la mort En un breu període de temps -de l’octubre del 1691 al febrer del 1692- exercí el mateix càrrec a la seu de Saragossa Tot i que s’arrenglerà entre els conservadors en la cèlebre polèmica de la missa Scala Aretina de Francesc Valls, la seva obra compositiva palesa un tarannà obert relacionat amb…
Romà Forns Saldaña
Futbol
Futbolista i entrenador.
Extrem dret que milità en el RCD Espanyol 1901-02, l’Irish FC 1902-03 i el FC Barcelona 1903-13 Amb el Barça disputà 179 partits i marcà 78 gols Fou tres vegades campió de Copa 1910, 1912, 1913 i cinc del Campionat de Catalunya Fou l’autor del primer gol del camp del carrer de la Indústria Amb la selecció catalana s’hi arrenglerà en cinc partits Després entrenà el Barça 1926-29, i esdevingué el primer entrenador català del club En el seu palmarès com a tècnic hi figura la primera Lliga estatal 1929, tot i que a mitjan campionat fou substituït per James Bellamy i quedà com a ajudant, la Copa…
Jerónimo Merino Cob
Història
Guerriller castellà.
Era rector de Villoviado quan organitzà una guerrilla contra els invasors francesos 1808 Es distingí per l’astúcia i la crueltat i per la disciplina que sabé imposar a la seva gent Després de la batalla de Vitòria 1813 fou enviat a Catalunya Assolí el grau de brigadier i el càrrec de governador militar de Burgos 1814 En acabar la guerra contra Napoleó fou, un quant temps, canonge de Palència Absolutista intransigent, durant el Trienni Constitucional lluità contra el govern liberal i manà l’avantguarda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís En esclatar la primera guerra Carlina s’arrenglerà al…
Getúlio Vargas
Història
Polític brasiler.
Estudià dret, i treballà en l’administració estatal Diputat 1922, ministre de finances 1926 i governador de Rio Grande do Sul 1928, participà en el cop d’estat del 1930, i fou nomenat president provisional Confirmat el 1934 per l’assemblea constituent, instaurà un règim populista i socialitzant que combaté alhora el poder de les oligarquies i els comunistes Reformà el sistema fiscal, promogué la indústria i impulsà la petita agricultura El 1937 instaurà un règim totalitari i corporativista, molt influït pel feixisme europeu, anomenat Estado Novo Tot i això, arrenglerà el Brasil…
Ramon I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, Carcassona, Carcí, Roergue, Llemosí, Rasès i Pallars-Ribagorça (~852-863), fill del comte FulcoaldI de Roergue i de Senegunda, germà i successor de FrèdolI (mort vers el 852).
Home de confiança del rei Carles II de França a Aquitània, fou cap de la noblesa dita legitimista , fidel a aquest sobirà i contrària a la noblesa anomenada regionalista que s’aglutinava al voltant de Carles II el Jove, rei d’Aquitània, el qual volien enfrontar amb el seu pare, Carles II de França En el curs d’una revolta d’aquesta noblesa, el marquès de Gòtia, Unifred, que s’arrenglerà amb els rebels, donà un cop de mà sobre Tolosa, ciutat que ocupà gràcies a la traïció d’alguns tolosans començament del 863 Hom pensa que Ramon I morí en la defensa de la ciutat Durant el seu govern i a…
Camille Desmoulins
Història
Política
Polític francès.
Advocat des del 1785, fou un dels més importants escriptors polítics demòcrates de la Revolució Francesa, abans de la qual havia escrit La Philosophie du peuple français 1788 i France libre 1789 En saber-se la destitució de Necker 12 de juliol de 1789, fou un dels oradors populars més enardits als jardins del Palais-Royal, residència del duc d’Orleans, de qui esdevindria un agent polític A l’estiu publicà el Discours de “la Lanterne” aux Parisiens i, del novembre del 1789 al juliol del 1791, el periòdic “Les révolutions de la France et de Brabant”, de caràcter declaradament esquerrà Molt…
Alabama
Divisió administrativa
Estat del sud dels EUA.
La capital és Montgomery Els altiplans de Cumberland i del Piedmont, separats pel Great Valley apalatxià, flanquegen l’estat pel NE la resta forma part de la Plana Costanera del Golf, accidentada d’E a W per cinturons de turons Black Belt, Red Hills Els rius són aprofitats per a l’energia elèctrica i com a vies de comunicació El Tennessee drena la regió N l’Alabama la regió central i SW i s’ajunta amb el Tombigbee per formar el Mobile El clima varia del temperat al subtropical amb pluviositat regular Els terrenys sedimentaris margues, argiles, calcàries permeten un gran desenvolupament…
barraquisme
Urbanisme
Sociologia
Fenomen urbà, propi dels països fortament receptors d’immigrats i mancats d’una planificació urbanística, que es manifesta per la construcció de barraques a la perifèria i als petits espais no edificats d’una ciutat.
En la configuració econòmica del barraquisme concorren, d’una banda, el fet del baix poder adquisitiu dels arribats, generalment procedents de regions subdesenvolupades, i de l’altra, la forta especulació entorn dels terrenys urbans i la sostinguda elevació dels costs de la construcció, poc o gens oberta a la industrialització Urbanísticament, els conjunts de barraques se situen marginalment en zones de la ciutat poc accessibles, bé perquè en són a massa distància, bé perquè es tracta de terrenys en pendent, o encara perquè hi manquen serveis De seguida, però, aquests conjunts comencen a…