Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
Maria Carme Rams Margalef
Handbol
Voleibol
Jugadora de voleibol i handbol.
En voleibol jugà al Medina de Barcelona dues temporades, proclamant-se una vegada campiona d’Espanya i arribant a ser internacional absoluta amb Espanya Posteriorment es passà a l’handbol i jugà vuit temporades a l’Atlético de Madrid 1972-79, equip amb el qual conquerí tres Lligues 1976, 1977, 1978 Acabà la seva trajectòria esportiva al Club Rancho de Castelldefels 1979-81, on guanyà una Copa de la Reina Va ser quaranta cops internacional amb la selecció espanyola i en fou la capitana durant vuit temporades Disputà un Mundial 1977 i fou medalla de plata als Jocs Mediterranis 1979…
Carles Planell i Viñals
Art
Artista plàstic.
Autodidacte Membre del Cercle Maillol Es donà a conèixer el 1953 a l’Exposició Municipal de Belles Arts El 1955 ja obtingué medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria Des d’aleshores participà en nombroses exposicions a diversos països, integrat sovint en el grup Sílex A Barcelona concorregué al Saló d’Octubre i fou societari fundador dels Salons de Maig El 1959 formà part de l’anomenada Escola de Barcelona i el 1960 participà en la Biennal de Venècia i en l’exposició del museu Guggenheim de Nova York, entre altres exposicions Influït primer per Picasso, passà per una etapa informalista que…
Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol
Esquaix
Organisme rector de l’esquaix, el softràquet i el raquetbol a Catalunya.
Fou fundada al novembre del 1986 per Àngel Manso Ortega, el qual fou el seu primer president Promociona, organitza i coordina aquestes tres disciplines La seva activitat ha anat molt lligada a la difusió de l’esquaix al nostre país, un esport que tingué una evolució molt dinàmica durant les dècades de 1980 i 1990, quan es consolidà arribant a la xifra de 1200 pistes construïdes al territori català, distribuïdes entre 185 clubs L’any 2009 tenia 1737 esportistes federats A més d’organitzar les competicions d’àmbit català, collaborà en les tasques organitzatives del Campionat del…
Manuel Flores Sánchez
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
Format al CB Hospitalet, el 1968 fitxà pel RCD Espanyol, amb el qual fou campió de la segona divisió i debutà en la màxima categoria la temporada 1969-70 S’incorporà al FC Barcelona 1970-83 i hi guanyà dues Lligues 1981, 1983 i sis Copes del Rei consecutives 1978-83 abans de retirar-se Amb la selecció espanyola disputà 123 partits i aconseguí la medalla de plata al Campionat d’Europa 1973 Passà a exercir d’entrenador ajudant d’Antoni Serra 1983-85, Alejandro García Reneses 1985-90 i Božidar Maljkovi´c 1990-91 en el primer equip del FC Barcelona Finalitzà les temporades 1984-85 i 1990-91…
Turkmenistan 2009
Estat
La tradicional fidelitat del Turkmenistan envers els interessos de Rússia pot estar arribant al seu final I la causa és, un cop més, el factor energètic Aparentment, sembla que Rússia hauria incomplert el seu compromís de comprar fins a 50000 m 3 anuals de gas turcman a preus competitius i creixents La disputa sobre les quantitats destinades a l'exportació va portar a un incident tècnic, al mes de maig, quan el tall unilateral de Gazprom d'un gasoducte turcman va provocar una explosió Tot plegat ha fet que el Govern d'Aixkhabad busqui nous mercats per al seu excedent gasístic, la…
córrer el temps
Transports
Navegar a favor de les ones en casos de temporal, per tal de poder-ne sortir, arribant a córrer més que elles.
literatura llatinoamericana
Literatura
Literatures conreades als països de l’Amèrica Llatina, escrites principalment en llengües castellana, portuguesa, francesa, quítxua, guaraní i nahuatl.
Les literatures llatinoamericanes en llengues romàniques nasqueren generalment a l’època colonial, i adquiriren personalitat a conseqüència dels moviments independentistes Les literatures mexicana i argentina són les capdavanteres entre les de llengua castellana El primer corrent destacat fou un Romanticisme de tipus nacionalista, que reaccionà contra el neoclassicisme epigonal El primer terç del segle XIX fou marcat pel Modernisme, i a la darreria del segle s’hi manifestà una influència creixent dels corrents europeus de l’època, com ara el realisme i el naturalisme Al segle XX continuen…
Tomba del Casalot d’en Joan Mestre (Rajadell)
Art romànic
Situació Es troba a un parell de quilòmetres en direcció sud del poble de Rajadell, vora el mas que li dona nom Long 1°42’25” - Lat 41°42’55” Si hom surt de Rajadell pot escollir dues vies d’accés per arribar a la sepultura Una d’elles és el camí que segueix, en principi, la carena que hi ha sobre el torrent d’en Daurell, passant per Can Balart i arribant finalment al turó on es troba el casalot L’altre camí és el dit de Can Massana, que mena a Castellfollit del Boix Poc abans de creuar el torrent de l’Emfitol cal desviar-se a mà dreta per un corriol que, després d’uns 20 minuts…
Figura d’un home esculpida en una pedra (Sant Llorenç de Morunys)
Art romànic
Bloc de pedra conservat a la paret de l’hort d’una casa, abans d’entrar a Sant Llorenç de Morunys, venint de Berga L Prat Arribant a Sant Llorenç de Morunys per la carretera de Berga, uns 100 m abans de trobar la capella gòtica de la Mare de Déu de la Pietat, hi ha una darrera casa a mà dreta i al peu de la carretera, dita cal Ros Al jardí d’aquesta casa hi ha una paret de contenció de terres, feta de pedra portada de diversos llocs Una de les pedres d’aquesta paret té per a nosaltres un interès especial, car mostra esculpida una figura d’home dret i emmarcat enmig d’un…
Oració a la sacratíssima Verge Maria
Literatura catalana
Composició de Joan Roís de Corella, de cinquanta-sis versos estramps, organitzats en set cobles i conservada al Cançoner de Maians.
Alterna la veu dels qui fan l’oració i la de Maria Té una estructura més complexa del que pugui semblar a primera vista, ja que el prec pròpiament dit apareix directament en la primera i les dues darreres cobles L’oració es construeix sobre el convenciment que la mort de Crist ha estat per la redempció dels homes i l’agraïment sincer d’aquests, que justifica tot el dolor que no sols Jesús, sinó també Maria, patiren Perquè això cobri força, les cobles centrals del poema presenten l’episodi i dibuixen una mater dolorosa, el plany de la qual es reprodueix en estil directe en la quarta i cinquena…