Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Waššukkani
Història
Capital de l’antic regne de Mitanni, situada probablement prop de les fonts del Khabur, al nord de Mesopotàmia.
Fou conquerida pels hitites sota Šuppiluliumaš I 1355 aC, i finalment fou incorporada a l’imperi assiri ~1336 aC
Assur
Mitologia
Nom del déu epònim de l’estat assiri.
Era una divinitat guerrera, guia en les batalles i dispensadora de la victòria Es troba representat en figura d’home amb el símbols de la reialesa o les armes de guerra a la mà El santuari principal era a la ciutat d’Assur La seva representació i els seus títols foren atribuïts posteriorment pels perses a llur déu Ahura Mazdā
Acaz
Història
Bíblia
Tretzè rei de Judà (736-721 aC).
No volgué unir-se a la coalició d’israelites i sirians contra el rei assiri Tiglet-Piléser III, de qui Acaz esdevingué més tard vassall, sense fer cas de la profecia d’Emmanuel d’Isaïes
Adiabè
Geografia històrica
Regió de l’Assíria septentrional, a l’actual Kurdistan iraquià, a l’est del Tigris.
Fou, amb la seva capital Arbela l’actual Arbīl, una de les províncies més importants dels imperis assiri, persa i selèucida Assolí una certa independència sota els parts, fins que fou sotmesa per Trajà 114 Fou dominada posteriorment pels sassànides
escític
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades pels escites; pertanyen al grup irànic nord-oriental.
D’aquest grup lingüístic resta l’osset, que representa un enclavament irànic en territori caucàsic i és parlat a Ossètia i a Geòrgia Es conserven restes de l’escític antic en certs noms propis, transcrits en assiri i en grec
Josies
Bíblia
Rei de Judà (641-609 aC).
L’any divuitè del seu regnat emprengué una profunda reforma religiosa, inspirada en la llei deuteronomista L’afebliment de l’imperi assiri li permeté d’estendre el seu domini i la reforma al territori del nord Morí lluitant contra les tropes egípcies a Megiddo
Samòsata
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Commagena, a la ribera dreta del curs superior de l’Eufrates (actualment Samsat, uns 50 km al NW d’Urfa, Turquia).
Nus important de comunicacions en els períodes hitita i assiri, a l’època hellenisticoromana fou el centre polític de la regió Anomenada Flàvia en honor de Vespasià, recordada per les campanyes contra els perses en temps de l’emperador Julià, fou disputada pels bizantins i pels àrabs durant quatre segles VI-X
Karkamiş
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’alta vall de l’Eufrates, avui petita localitat situada a la frontera entre Turquia i Síria, coneguda en època romana amb el nom d’Europus.
Excavada intermitentment 1878-1920 per missions del British Museum, la seva importància a l’Orient antic deriva del fet d’ésser el pas més important de l’Eufrates entre Síria, Mesopotàmia i Anatòlia i entre l’interior Babilònia i Assíria i la Mediterrània A l’època sirohitita fou capital d’un dels principats, incorporat a l’imperi assiri el 717 aC
Ezequies
Història
Rei de Judà (716-687 aC).
Segons la Bíblia, a més d’home de govern fou poeta i compilador de proverbis, i emprengué, seguint els consells d’Isaïes, la reforma religiosa vers el monoteisme nacionalista per tal de salvar Judà del poder estranger Refeu l’economia, fortificà militarment Jerusalem i oscillà entre l’aliança amb Assíria, primer, i amb Egipte, després, per alliberar-se del domini assiri
ritu siríac
Cristianisme
Ritu propi de l’Església Siríaca.
Comprèn dues variants, amb estructura i evolució diferents l’oriental, anomenada, per això, ritu sirooriental, bé que també és coneguda amb els noms de ritu assiri, ritu nestorià i, sobretot, ritu caldeu, i l’occidental sirooccidental, coneguda amb el nom de ritu siroantioquè o, simplement, ritu siríac Una modalitat dins la branca occidental, en part convergent i en part divergent, és constituïda pel ritu maronita