Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Bernat Forest de Belidor
Enginyer.
Ajudà els astrònoms Cassi-La-Hire en la mesura del meridià Fou professor d’artilleria a París, i arribà a membre de les acadèmies de ciències d’Anglaterra i Prússia Serví en els exèrcits francès i alemany, i el 1758 fou nomenat inspector de l’arsenal de París Publicà nombroses obres d’enginyeria civil i militar Science des ingénieurs 1729, Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision 1731 i una monumental Architecture hydraulique 1737-82, de la qual foren fetes dues edicions
Descobert un planeta possiblement habitable
Un equip internacional d’astrònoms de la Universitat de Grenoble anuncia el descobriment del planeta conegut amb les condicions més favorables per a acollir alguna forma de vida, després de Pròxima b 2016 El planeta, anomenat Ross 128b, ha estat localitzat pel cercador de planetes HARP de l’Observatori Europeu del Sud ESO a La Silla Xile Amb una massa similar a la de la Terra, Ross 128b n’està separat per una distància relativament propera 11 anys llum i orbita al voltant de l’estrella nana roja Ross 128
geodèsia
Geologia
Branca de la geofísica que estudia les dimensions i forma de la Terra i del camp gravitacional.
Les cultures primitives mesopotàmica, egípcia, fenícia, etc acceptaven la hipòtesi que la Terra era plana Els primers a oferir una imatge rodona de la Terra foren els membres de l’escola pitagòrica, idea acceptada fàcilment pels astrònoms i filòsofs grecs Tanmateix, la hipòtesi d’un Terra plana sobrevisqué dins les creences populars fins a la revolució copernicana del s XVI Els primers intents científics de mesurar les dimensions del globus terraqüi foren fets per Eratòstenes s III aC, el qual calculà que el meridià terrestre valia 40 000 000 de metres, valor molt pròxim al que…
La NASA i l’ESA fixen l’edat de l’Univers en 12.000 milions d’anys
Els responsables del telescopi espacial Hubble, que patrocinen les agències NASA nord-americana i ESA europea, presenten els resultats de l’anàlisi per a determinar l’edat de l’Univers Partint de les observacions del telescopi, els astrònoms han fixat la constant de Hubble la mesura de la velocitat d’expansió de l’Univers, que deu el nom a l’astrònom Edwin Hubble en 70 km/s per cada megaparsec un megaparsec equival a 3,26 anys llum, de la qual cosa es desprèn que el big bang que va crear l’Univers es va produir fa almenys 12000 milions d’anys
Abū Isḥāq Ibrāhīm ibn Yaḥyà al-Zarqālī
Astronomia
Astrònom andalusí, conegut en la cultura occidental per Azarquiel.
Residí a Toledo, on, treballant com a artesà en la construcció d’instruments encarregats pels astrònoms d’al-Na'mūn, aquest l’inicià en el coneixement de l’astronomia És considerat un dels científics més notables del món islàmic Inventà l’assafea a partir de l’astrolabi pla, descobrí el moviment propi de l’apogeu solar i contribuí en l’establiment de les taules astronòmiques sobre les quals es fonamentaren, més tard, les alfonsines Escriví nombrosos tractats, alguns dels quals conservats només en llur versió hebrea Tractat relatiu al moviment dels estels fixos o llatina L’obra…
glòbuls de Bok
Astronomia
Conjunt de núvols interestel·lars de gas i pols, de forma circular o oval i de diàmetre angular aparent d’uns pocs segons d’arc, que es destaquen contra un fons lluminós d’estels llunyans.
Aquestes estructures són condensacions de matèria interestellar d’elevada densitat en comparació amb la densitat mitjana dels núvols interestellars La seva presència es posa de manifest per l’enfosquiment que produeixen en els camps d’estels que es projecten al seu darrere Tots els casos coneguts se situen a una distància inferior a mil parsecs i els seus diàmetres reals varien entre mil i cent mil UA Algunes observacions semblen suggerir que els glòbuls de Bok són estructures que collapsen cap al centre collapse gravitatori, fet que alguns astrònoms consideren com la primera…
Haumea

Representació artística de Haumea i les seves llunes, Hi'aka i Namaka
NASA (2008)
Astronomia
Planeta nan situat al cinturó de Kuiper.
Fou descobert independentment per dos equips d’astrònoms, un dels EUA i un d’Espanya, que publicaren els seus resultats el 2004 i el 2005 respectivament Es tracta d’un cos ellipsoidal amb unes dimensions aproximades de 2000 x 1500 x 1000 km, amb una massa de 4×10 21 kg, igual a un terç de la de Plutó Descriu una òrbita molt excèntrica al voltant del Sol, amb el periheli situat a 34,7 unitats astronòmiques i l’afeli, a 51,5 Haumea té dos petits satèllits, Hi’iaka i Namaka El nom d’Haumea prové de la deessa hawaiana de la fertilitat, lloc a on es troba situat el telescopi amb què…
Es fa públic el descobriment d’un sistema de planetes pròxim al sistema solar
La NASA i la revista Nature fan públic, simultàniament, el descobriment d’un nou sistema planetari que orbita al voltant d’una estrella situada a 40 anys llum del sistema solar El sistema està format per almenys set planetes de dimensions similars a la Terra i d’una temperatura similar, condicions que converteixen aquests exoplanetes en candidats per a permetre l’aparició de la vida, especialment en tres, que es troben en el que s’anomena zona habitable L’estrella al voltant de la qual orbiten és una estrella ultrafreda nana, que els astrònoms han anomenat TRAPPIST-1, a…
superterra
Astronomia
Planeta extrasolar amb una massa entre una, deu o, segons altres criteris, catorze vegades superior a la de la Terra i, per tant, inferior a les masses d’Urà o de Neptú.
El terme superterra fa referència en principi només a la massa del planeta, i no a la composició, l’atmosfera, la temperatura, la zona d’habitabilitat ni altres propietats Tot i això, a l’hora de classificar nous exoplanetes dins d’aquest grup, els astrònoms han posat èmfasi en la superfície rocosa, la presència d’oceans i altres característiques que podrien permetre la presència de vida Les primeres superterres conegudes foren dos planetes extrasolars que orbitaven el púlsar PSR B1257+12, descobertes el 1992 Les primeres superterres descobertes en la zona d’habitabilitat foren…
Lluís Maria Saumells i Panadès
L’astròleg, de Lluís Maria Saumells i Panadès
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format en diferents tallers de Barcelona, es professionalitzà el 1934 i amplià estudis a París 1946-48 i altres països d’Europa La seva obra, sempre figurativa, reflecteix l’angoixa existencial i mística de l’home actual, com resulta evident en les sèries de filòsofs, astrònoms i artistes davant la tela, dels quals destaca el bust Tales de Milet El 1954 fou nomenat director de l’Escola-taller d’Art de Tarragona, on exercí una important tasca docent, al temps que exposava a l’Estat espanyol i a l’estranger la seva obra Obtingué, entre d’altres, els premis Sant Jordi 1958 de la…