Resultats de la cerca

Es mostren 277 resultats

angle paral·làctic

Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZA angle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició

© fototeca.cat

Astronomia
Angle esfèric que té el seu vèrtex en l’astre i té per costats la vertical i el cercle horari d’aquest.
És un dels angles del triangle de posició
Gran enciclopèdia catalana

culminació

Culminació d’un astre. En blau, d’un astre circumpolar; en vermell, d’un astre equatorial, de culminació inferior no visible per l’observador en qüestió

©

Astronomia
Pas d’un astre pel meridià d’un lloc.
 
Gran enciclopèdia catalana

angle al zenit

Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZAangle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició

© fototeca.cat

Astronomia
Angle esfèric format en el zenit pel meridià celeste i el vertical de l’astre considerat.
És un dels angles del triangle de posició i igual a l'azimut astronòmic de l’astre És representant per la lletra Z
Gran enciclopèdia catalana

òrbita

Astronomia
Trajectòria que descriu a l’espai un astre.
L’òrbita d’un astre que es mou entorn d’un altre cos celeste és quasi exactament una cònica En la majoria dels casos —planetes, satèllits i estels dobles— aquesta trajectòria és una ellipse lleis de Kepler, però en alguns casos —certs cometes— pot ésser una paràbola i fins i tot una hipèrbola Teòricament hom pot calcular les característiques d’una òrbita escrivint i resolent l’equació de Newton per a l’astre considerat, essent la força que intervé en l’equació la força d’atracció gravitacional exercida sobre l’astre per l’altre cos celeste entorn del…
Gran enciclopèdia catalana

coordenades astronòmiques

Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)

© fototeca.cat

Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat…
Gran enciclopèdia catalana

pol d’il·luminació

Astronomia
Punt de l’esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d’un astre, de manera que el valor de la latitud del punt és el de la declinació de l’astre i el valor de la seva longitud és el de l’angle horari de l’astre.
El pol d’illuminació és la projecció geomètrica de l’astre i és, per tant, el punt en el qual la recta imaginària que uneix l’astre i el centre de la Terra talla, en un moment determinat, l’esfera terrestre És anomenat també punt astral i és el centre del cercle d’altures iguals d’un astre en un instant determinat
Gran enciclopèdia catalana

velocitat radial

Astronomia
Projecció de la velocitat d’un astre sobre l’eix definit per la recta que uneix la Terra amb l’astre.
Per conveni hom pren aquesta projecció com a negativa quan l’astre s’aproxima a la Terra, i com a positiva en el cas contrari
Gran enciclopèdia catalana

node

Astronomia
Cadascun dels dos punts en els quals l’òrbita d’un astre talla el pla de l’eclíptica.
La línia que uneix aquests dos punts rep el nom de línia dels nodes , i és la intersecció del pla de l’òrbita de l’astre amb el pla de l’eclíptica El node pel qual l’astre travessa l’eclíptica en el sentit S-N rep el nom de node ascendent , i el node pel qual l’astre passa en el sentit N-S és anomenat node descendent En el cas que l’astre considerat no pertanyi al sistema solar, hom escull arbitràriament, en comptes de l’eclíptica, un altre pla de referència
Gran enciclopèdia catalana

amplitud

Astronomia
Arc d’horitzó comprès entre el punt cardinal est o oest i el vertical de l’astre considerat.
És el complement de l’azimut quan aquest és mesurat per quadrants L’amplitud és tabulada en les taules nàutiques en funció de la declinació i la latitud quan l’astre es troba en el moment de la seva posta o en el moment de la seva sortida, instant en el qual en el triangle de posició, pel fet d’ésser l’altura zero graus, hom obté sin A p = sin d sec l , essent A p l’amplitud, d la declinació de l’astre i l la latitud de l’observador Per aquesta raó hom acostuma a considerar només l’amplitud en el moment de la sortida o de la posta d’un astre en el primer…
Gran enciclopèdia catalana

mòdul de distància

Astronomia
Diferència entre la magnitud aparent m i la magnitud absoluta M d’un astre.
És relacionat amb la distància d a l’astre per l’expressió m - M = 5 log d -5
Gran enciclopèdia catalana