Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Eilhard Mitscherlich
Química
Químic alemany.
Descobrí el fenomen de l’isomorfisme 1819 en observar que els fosfats i els arseniats d’un mateix metall poden adquirir la mateixa forma cristallina El 1826 ideà procediments adequats per a determinar directament els pesos atòmics dels elements
camp molecular
Física
Camp magnètic fictici H m
de la teoria de Weiss del ferromagnetisme.
Representa la interacció entre els moments magnètics atòmics d’un cristall ferromagnètic, atès que hom suposa que és generat per aquests i que actua tendint a alinear-los Hom el suposa proporcional a la imantació M H m = n M
Jöns Jakob Berzelius
Química
Químic suec.
Estudià medicina a la Universitat d’Uppsala, i fou professor de medicina i farmàcia al Karoline Institute d’Estocolm, alhora que formava un nombrós grup de científics —Friedrich Wöhler, Carl Gustav Mosander, Alexander Mitscherlich— en les tècniques de l’anàlisi química Exercí el seu mestratge damunt el món científic a través dels seus Rapports annuels sur les progrès des sciences physiques et chimiques, que publicà durant vint-i-set anys Fou el descobridor del seleni, el ceri i el tori, i el primer a isolar el calci, l’estronci, el bari, el tàntal, el silici, el vanadi i el zirconi La part…
Dimitrovgrad
Ciutat
Ciutat de Rússia, a l’oblast’ de Simbirsk.
Situada a la vora del riu Melekess, a la desembocadura del llac Ceremšan, produeix maquinària per a la indústria química i té indústria tèxtil i alimentària Hi ha una central nuclear i un institut d’investigació de reactors atòmics, filial del politècnic de Simbirsk
bosó
Física
Partícula que obeeix l’estadística de Bose-Einstein.
Són bosons les partícules elementals o compostes que tenen spin enter així, ho són el fotó, els pions i els kaons, i gairebé tots els mesons, com també l’àtom d’hidrogen, el deuteró, l’àtom d’heli i, en general, els nuclis atòmics de nombre nucleònic parell
Theodore Williams Richards
Química
Químic nord-americà.
Professor a Harvard, treballà en electroquímica i termodinàmica química i ideà un tipus de calorímetre adiabàtic És conegut sobretot pel fet d’haver determinat nombrosos pesos atòmics d’elements i pel fet d’haver confirmat l’existència de diferents isòtops El 1914 rebé el premi Nobel de química
James Rainwater
Física
Físic nord-americà.
Collaborà en el projecte Manhattan 1942, que conduí a la bomba nuclear Fou professor del departament de física de la Columbia University, a Nova York El 1975 rebé el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i B Mottelson , pels seus treballs sobre els nuclis atòmics i llurs partícules
Edward Mills Purcell
Física
Físic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard i en fou professor a partir del 1946 Estudià les microones i el magnetisme nuclear i demostrà l’existència d’hidrogen al medi interestellar Pels seus estudis sobre els moments magnètics dels nuclis atòmics rebé el premi Nobel de física el 1952, compartit amb FBloch
James Franck
Física
Físic alemany.
Confirmà les teories de Bohr i descobrí la transmissió d’energia en sistemes atòmics en estat de fluorescència El 1925 li fou concedit el premi Nobel de física, amb L Hertz, pel descobriment de les lleis de l’impacte d’un electró amb un àtom Escriví Anregung von Quantensprüngen 1926 i diversos articles sobre física molecular
Eugene Paul Wigner
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou professor a Berlín 1930, i el 1934 se n'anà als EUA, on fou professor a Princeton Estudià la física dels sòlids, els nuclis atòmics, les collisions atòmiques, les simetries, la cohesió metàllica, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom El 1963 rebé el premi Nobel de física juntament amb MGoeppert-Mayer i JHDJensen