Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
cogullada fosca
Cogullada fosca
© fototeca.cat
Ornitologia
Moixó de la família dels alàudids, molt semblant a l’anterior, àdhuc en costums i nidificació, però de color gris.
Viu al SE d’Europa, on és sedentari Ateny 16 cm
Sierra de Velasco
Serra
Serra de l’Amèrica del Sud, a la província de La Rioja, Argentina.
Té una direcció N-S i ateny 4 500 m d’altitud
Sierra Nevada de Mérida
Serra
Serra de l’Amèrica meridional, al NW de Veneçuela, que és una prolongació vers l’W de la serralada oriental andina de Colòmbia.
De plegament alpí, ateny la màxima altitud al pic Bolívar 5 007 m
bedoll nan
Bedoll nan
Niccolò Caranti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbust, de la família de les betulàcies, d’uns 30-50 cm d’alçada, de fulles molt petites, circulars, i branquillons tomentosos, que creix a les torberes i sorres d’origen glacial, a les zones fredes d’Europa septentrional i d’altres terres que envolten l’Àrtic.
Arriba als Alps i a les muntanyes de l’Alvèrnia, però no ateny al Pirineu
mart
Mart comú
Surreyjohn (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que atenyen uns 50 cm de longitud, amb el pelatge burell i una gran taca groga a la gorja.
Són animals nocturns i arborícoles, i s’alimenten de mamífers, ocells, etc La seva pell és molt apreciada en pelleteria això fa que durant anys hagi estat molt caçat, però actualment és protegit, per tal d’evitar-se l’extinció El mart comú Martes martes ateny uns 40-50 cm de longitud, i la cua n'arriba a fer uns 20-27 pesa 1-2,5 kg, i fa 15 cm d’altura a la creu Habita per tot Europa i a una part del sud d’Àsia Als Països Catalans n'hi ha a les zones pirinenques i a les Illes El mart gibelí o gibelí Martes zibellina ateny uns 30-45 cm de longitud, i la cua en fa…
llangardaix
Llangardaix comú
Bernard Dupont (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils escatosos del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de mides superiors als 30 cm de llargada, quan són adults, puix que les espècies bastant inferiors a aquesta mida reben el nom de sargantanes.
Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd Lviridis ateny uns 35-50 cm de…
dorsal de Pasqua
Dorsal del Pacífic oriental, que va de N a S des de la costa d’Amèrica central fins a l’Antàrtida.
La profunditat oscilla entre 2 000 i 3 000 m, però prop de l’illa de Galápagos ateny els 4 179 m
Gabal Tuwayq
Escarpament abrupte del NW de la península d’Aràbia.
Veritable front de cuesta format per calcàries juràssiques, s’estén del NE al SW i ateny uns 602 m d’altitud màxima
criptomèria
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les taxodiàcies, procedent del Japó i de la Xina.
Té forma piramidal, branques verticillades i fulles linears Ateny una alçària de 50 m És plantat com a arbre ornamental en jardins
cassoleta violàcia
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, que es forma just a sota la superfície de la terra, en forma d’esfera carnosa buida, de color blanquinós, i s’obre després en estrella, a flor de terra, mostrant l’himeni al principi de color rosa lila, i després, d’un bell violeta.
Llavors ateny de 5 a 15 cm de diàmetre Apareix a la primavera, en boscs de pins, sobre sòls calcaris o sorrencs, sovint en grups