Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
girínids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters amb el cos oval i el dors convex negre, verd o blavós.
Atenyen uns 7 mm de llargària El primer parell de potes és llarg i filiforme, i els altres dos parells són curts i amples, adaptats per a la natació i per a lliscar sobre l’aigua Són insectes cosmopolites i comuns als Països Catalans
Al-Rub’ al-Ḫālī
Desert d’Aràbia, el més àrid i més vast de la península (560.000 km2; 1.100 km d’E a W i 400 de N a S).
Situat en una cubeta entre les muntanyes del Iemen a l’W i les d’Oman a l’E, forma l’extensió de sorra més gran del món Les dunes, que hi formen cadenes, atenyen alçades considerables fins a 300 m L’habiten tribus nòmades de beduïns
coatí

Coatí
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels prociònids.
Atenyen un metre de llargada Tenen la cua llarga i el musell allargat, i els ulls i les orelles petits El pelatge és molt dens i de color vermellós Viuen als boscs, i són arborícoles i gregaris Són propis de l’Amèrica Central i la del Sud
vol batut
Zoologia
Tipus de vol durant el qual l’animal bat d’ales a un ritme més o menys regular.
En general, com més petit és l’animal més alt és el ritme En alguns ocells, com ara els colibrís, que atenyen fins a 80 batements per segon, és molt semblant al vol vibrat dels insectes La majoria d’ocells empren el vol batut per alçar-se, traslladar-se i parar-se
escolopendra

Escolopendra (Scolopendra cingulata)
Eran Finkle (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere d’artròpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, de la família dels escolopèndrids.
Atenyen de 10 a 17 cm el cos és aplanat dorsiventralment i format per 25-27 segments amb 21-23 parells de potes Tenen un parell d’antenes amb 17-20 artells, un parell d’ungles, o forcípules, verinoses i quatre ulls senzills a cada costat del cap Habiten sota les pedres
celomats
Zoologia
Conjunt format pels animals triploblàstics que tenen celoma.
En el desenvolupament embrionari, llur mesoderm s’organitza donant lloc a unes masses simètriques a banda i banda del tub digestiu que es transformen en vesícules tancades Els teixits i òrgans són ben diferenciats i atenyen un grau alt de complexitat Són celomats els anèllids, lofòfors, molluscs, artròpodes, equinoderms, estomocordats, pogonòfors, urocordats, cefalocordats i vertebrats
Kolyma
Muntanyes del NE de la part asiàtica de Rússia, a la República de Iacútia.
S'estenen, al llarg de 1 000 km, en direcció NE-SW Els cims més alts atenyen entre els 1 500 m i els 2 000 m Separen la conca del riu Kolyma dels rius de la conca de l’oceà Pacífic El clima és continental La vegetació és de tundra Hi ha jaciments d’or
salmònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos fusiforme amb línia lateral visible i aleta adiposa darrere la dorsal, sense barbes i amb escates.
Habita aigües dolces truita o marines, amb nombroses espècies, moltes de les quals fan migracions lligades a la reproducció salmó Els ous són més pesants que l’aigua i atenyen d’1 a 6 mm De gran importància econòmica, a Europa representen gairebé tots els peixos nobles de les aigües continentals Llur carn és una mica ataronjada
gripau d’esperons
Herpetologia
Nom donat als amfibis anurs de l’ordre dels anomocels que pertanyen al gènere Pelobates
.
Atenyen uns 7-9 cm de llargada, tenen la pell verrucosa i presenten un fort esperó a cadascun dels metatarsos de les potes posteriors De dia habiten colgats en sòls arenosos i fangosos i surten de nit per nodrir-se N'hi ha a Europa i Àsia Les espècies Pelobates fuscus i Pelobates cultripes són comunes als Països Catalans
puça de mar

Puça de mar
Arnold Paul (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Nom donat a diversos crustacis amfípodes de la família dels gammàrids, pertanyents als gèneres Gammarus i i Orchestie i en particular a l’espècie Talitrus saltator.
Atenyen uns 15-20 mm de longitud i tenen el cos totalment segmentat i comprimit, 4 parelles de potes prènsils i anteriors i 3 parelles de potes nedadores Viuen a les platges, sota les matèries vegetals llançades per la mar, i quan aquestes s’assequen, s’enterren a la sorra humida Fugen fent grans salts cap a la mar