Resultats de la cerca

Molt jove, començà a pintar amb la seva mare icones, frescos i mosaics Fou deixeble dels escultors Ossip Zadkine i Kostas Valsamis, i dels pintors Philopoemen Constantinidi i Zoe Valsamis completà els seus estudis a l’Académie de la Grande Chaumière, a París La seva obra posa en primer pla la figura humana i mostra influències de pintors com Goya, Zurbarán i Caravaggio És autor dels retrats dels toreros Manolete, Nimeño II i Paquirri, altres d’altres, i també d’escenes de tauromàquia i de flamenc Així mateix, ha realitzat pintura religiosa per a esglésies ortodoxes i catòliques L’elecció de…

Nomenà Venizelos primer ministre i aprovà l’entrada de Grècia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats Pels tractats de Neuilly 1919 amb Bulgària i de Sèvres 1920 amb Turquia, Grècia veié considerablement augmentat el seu territori Mustafa Kemal, però, refusà d’acceptar aquest darrer tractat, i el 1920 esclatà la guerra contra Turquia encoratjada per la Gran Bretanya, i el govern es feu impopular Alexandre morí el mateix any, a conseqüència d’una mossegada d’un mico

Educat en la tradició sofística i en la socràtica, actuà com a logògraf a Atenes 390 i fundà després una escola en la qual l’eloqüència era la base de l’educació moral Entre els seus discursos es destaquen el Plataic ~373, el Panegíric 380, el Per la pau i l' Areopagític Maldà sempre per obtenir, en contra dels interessos particularistes de les ciutats, la unitat política de Grècia, conciliada amb autèntics ideals de llibertat Havent recorregut, sense èxit, a Filip de Macedònia, expressà la seva decepció en el Panatenaic ~342-339, on féu també el famós elogi d’Atenes

Format en diferents centres musicals de Grècia, entre els quals el Conservatori d’Atenes, posteriorment estudià al Conservatori de Lausana 1906-07 amb A Denéréaz i a l’Acadèmia de Munic 1907-08 amb F Klose, F Mottl i R Strauss L’any 1908 guanyà el Premi Franz Liszt per la Sonata per a piano , opus 16 El 1910 s’establí a França, on veié estrenades diferents obres als Concerts Colonne i als Concerts Pasdeloup de París Serví l’exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial i després adoptà la nacionalitat francesa Retornà a Atenes el 1932 i fou professor del Conservatori Hellènic i del Liceu…

En època romana era generalment sense anses Fou adoptat per la litúrgia cristiana

La geografia Situada en una planura drenada del Cefís i el seu afluent l’Ilís i envoltada per petites muntanyes com l’Himet, el Pentèlic i el Parnes, bé que oberta al sud-oest a la mar Egea, la ciutat té un clima calorós i molt sec És el primer centre industrial del país les indústries principals són les tèxtils, químiques, alimentàries, de maquinària i de confecció les principals funcions de la ciutat són, però, la política, la comercial i la cultural El ràpid creixement de la ciutat fou ocasionat, en gran part, pel flux de refugiats procedents de Turquia 1923 i de fugitius de la guerra…

Fou el centre de la regió la Megàrida compresa entre l’istme de Corint, l’Àtica i la Beòcia Fundada a la fi del període micènic per corintis o argius, que es governaren amb una monarquia, durant els segles VIII i VII aC assolí la més gran esplendor i fundà diverses colònies, entre les quals Mègara Hiblea Vers el 560 aC Pisístrat s’emparà de les seves possessions de Salamina i de Nisea, mentre Teàgenes assolia el poder de la polis Aquest tirà recuperà els territoris espoliats i fundà Heraclea del Pont En morir, la ciutat es debaté enmig d’una forta anarquia, fins que participà en la guerra…

La capital és Làmia Altres ciutats importants són Levàdia, Amfissa i Calcis Fins el 1987 la regió incloïa els nomoí de l’Àtica i d’Etòlia-Acarnània S'estén, d’W a E, des de la part meridional del Pindos fins a Eubea, a la mar Egea Al N limita amb la Tessàlia, i al S amb el golf de Corint i la regió de l’Àtica

Resten onze dels seus discursos, molt útils per al coneixement de la legislació àtica

Féu cara al tirà Pisístrat, per la qual cosa hagué d’exiliar-se En ésser expulsat Hípites, fill de Pisístrat, Clístenes tornà a Atenes 510, però se n'hagué de retirar novament davant l’elecció del seu adversari Isàgores per a l’arcontat Cridat novament 507, dugué a terme la reforma democràtica de la constitució atenesa A fi d’anorrear les antigues tribus, base de sustentació del partit oligàrquic, dividí l’Àtica en tres parts costa, ciutat i rerepaís, cadascuna de les quals fou subdividida en 10 districtes trittyes La combinació de tres trittyes formava la tribu phyle Aquestes noves…