Resultats de la cerca

Els adults són de color verd o gris, amb les galtes i l’opercle amb franges blaves S'alimenten de molluscs i de crustacis del fons Habiten a la Mediterrània i a les costes atlàntiques africanes, als fons de sorra i fang, fins a una profunditat de 35 m

A l’hivern, és negre grisenc amb el ventre blanc Habita a Islàndia, les illes Fèroe, Grenlàndia i el N de Rússia i Sibèria, i hiverna a les costes atlàntiques europees fins al canal de la Mànega És ocasional rar, a l’hivern, a les costes rocalloses dels Països Catalans 4territ gros Territ

Els barrilets habiten entre el plàncton superficial durant els mesos d’hivern, i en profunditat, a més de 200 m, a l’estiu Llur desenvolupament és complex i poc conegut presenten una alternació de generacions entre formes sexuades i asexuades Les espècies D mülleri i D denticulatum són mediterrànies, i D resistible i D gegenbauri , atlàntiques

A l’hivern és gris dibuixat en forma d’escates a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita a l’extrem septentrional d’Europa i hiverna a les costes atlàntiques d’Europa i del N d’Àfrica, i en una part de la Mediterrània occidental És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions, i hivernant escàs a les Illes

Separada de la mar oberta per l’illa de Terranova i les províncies atlàntiques del Canadà, hi comunica per tres estrets el de Belle Isle, al N, entre Terranova i Quebec, el de Cabot, al S, entre l’illa de Cap Bretó i Terranova, i el de Canso, entre Cap Bretó i la península de Nova Escòcia Al seu àmbit hi ha les illes d’Anticosti, Príncep Eduard, Magdalena i d’altres

Té les aletes espinoses, bastant grosses i tres punxes als opercles Viu entre roques, des de 20 m fins a 120 m de profunditat És propi de la Mediterrània i de les costes atlàntiques oriental Madeira, les Açores, les Canàries i la costa africana fins a la República de Sud-àfrica, inclosa el sector costaner de l'Índic i occidentals, des de les Guaianes fins al Brasil La seva carn és molt apreciada Hom l’anomena també nero

Es tracta probablement d’una zona metallífera que caldria situar a l’Armòrica, entre la boca del Loira i la península de Kiberen Quiberon

El rostre és llarg i punxegut, i el cos, aplanat en forma de disc romboidal la cua del mascle presenta una sèrie dorsal de fiblons, i dues de laterals en ambdós sexes hi ha petites formacions espinoses esteses per tota la cara dorsal, que és bruna, tirant a marró o grisenca, mentre que la ventral és blanca, rosada o grisenca, amb un ribet violat a les aletes Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes És comú a la Mediterrània, al canal de la Mànega i a les costes atlàntiques africanes És conegut també amb els noms d' escrita blanca i rajada blanca

Té el cos en forma de fus curt i ample, que es pot inflar com un globus i surar sobre l’aigua arrossegat pels vents o corrents per això és anomenat també peix globus Viuen a les mars tropicals i temperades, principalment en esculls corallins i a les zones costaneres Són freqüents a les costes atlàntiques i des de fa alguns anys també es troben a la Mediterrània, on accedeixen a través del canal de Suez i de l'estret de Gibraltar Entre les espècies que sovintegen a la Mediterrània hi ha  Lagocephalus lagocephalus i  Sphoeroides pachygaster , espècies verinoses que no són aptes…