Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
martingala
Matemàtiques
Procés estocàstic
de Markov {
X n
} que, a més de tenir una esperança matemàtica finita per a tot valor de t
, té una esperança condicionada
essent aquest el valor pres en l’instant
t n - 1
.
L’origen d’aquest nom prové de l’estudi dels jocs d’atzar quan hom vol descriure la fortuna d’un jugador immers en un sistema de jocs que són “neutres” en el sentit de l’esperança matemàtica
lleó de Bocairent

Escultura del lleó de Bocairent
© Fototeca.cat
Escultura ibèrica de pedra representant un lleó (interpretat a vegades, erròniament, com a lleona).
Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, del terme de Bocairent Vall d’Albaida, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València
panmixi
Biologia
Manca de selecció en l’aparellament entre els individus de diferent sexe d’una població.
En genètica de poblacions, hom considera que una població és panmíctica quan tots els individus parteixen de la mateixa probabilitat d’aparellament, quan els aparellaments són fets a l’atzar, totes les parelles tenen la mateixa fecunditat i tots els descendents la mateixa viabilitat
joc
Esport general
Jocs
Entreteniment, exercici recreatiu sotmès a regles, en el qual entren en competència l’habilitat i la sort dels participants.
Hom distingeix entre jocs a l’aire lliure com el joc de pilota o altres, jocs de saló billar, bitlles, dames, escacs, etc i jocs d’atzar cartes, daus, ruleta, etc A vegades, en molts d’aquests jocs, hom pot arriscar-hi diners o altres valors
Música Oberta
Música
Moviment musical d’avantguarda nascut a Barcelona l’any 1960, en el marc del Club Cobalto 49
.
És una mena de música experimental que prescindeix dels esquemes clàssics tradicionals N'ha estat el fundador i compositor principal Josep MMestres i Quadreny Segueix la tendència de donar importància a l’atzar com a mètode de composició Josep Cercós i Josep Casanoves també han conreat formes obertes
distància genètica
Biologia
Índex de les diferències genètiques entre dos individus o dues poblacions.
Hom la concreta en la probabilitat que un caràcter triat a l’atzar entre un cert nombre de caràcters sigui present en dos individus, no ho sigui en les dues poblacions a què pertanyen, o, a l’inrevés, que el presentin les dues poblacions, però que no el tinguin els dos individus considerats
deriva genètica
Biologia
Alteració no direccional, en les poblacions petites, originada pels gens que rep cada generació i que són una mostra estadística dels gens continguts a la generació precedent.
És un fenomen no direccional, puix que el canvi és sempre degut a l’atzar Les conseqüències són una diferenciació entre les diverses subpoblacions, una tendència a la homogeneïtat dins cadascuna d’aquestes i un augment del homozigots En poblacions d’un nombre elevat d’individus hom pot prescindir de la deriva genètica
Francesc Cañadas i Gozalbo
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà en La Campana de Gràcia , La Humanitat i Justícia Social , i dirigí Ilustración Ibérica 1925 Fou secretari general de la Conselleria de Treball de la Generalitat 1933-34 Publicà diversos llibres de poemes El camí invisible 1928, L’atzar i el ritme 1934 i Analecta 1937 Fou empresonat del 1939 el 1946
,
bivalent
Biologia
Configuració de l’aparellament cromosòmic en el decurs de la primera divisió meiòtica de dos cromosomes totalment o parcialment homòlegs.
La formació de bivalent és un requisit previ per a la reducció del nombre cromosòmic somàtic i per a ña distribució a l’atzar de les parelles aparellades Els bivalents poden ésser homomòrfics d’estructura afí, heteromòrfics d’estructura diferent o parcialment homòlegs, i precèntrics o precoços amb regions centromèriques ja separades a la primera metafase
solar
Gramàtica
En gramàtica àrab, dit de catorze de les vint-i-vuit consonants de l’alifat que en posició inicial de mot causen assimilació regressiva de la consonant l de l’article àrab al que les precedeix.
L’exemple clàssic, que els ha donat nom, és al-šams , pronunciat ǎs-šams ‘el Sol’ En català, bé que els mots provinents de l’àrab generalment no conserven l’article en això difereix sovint del castellà, se n'han mantingut uns quants de característics amb assimilació arròs < ar-ruzz assutzena < as-sussāna atzar < az-zaḫr 'el dau'