Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
cort
Història del dret
A Castella, dret de certes persones privilegiades perquè llurs plets de quantia important, o les causes per delictes greus, ja en fossin actors ja reus, fossin decidits ja en primera instància pels tribunals superiors.
Hom els anomenava casos de cort perquè des de temps antic llur decisió pertanyia als tribunals que residien a la cort de la monarquia més tard llur jurisdicció passà a les cancelleries i a les audiències que representava el rei Els casos de cort, suprimits per la Constitució del 1812, desaparegueren definitivament el 1835
Domus Flavia

Peristil de la Domus Flavia
Andrew Moore (CC BY-SA 2.0)
Palau
Palau construït pels emperadors flavis Vespasià i Domicià al Palatí de Roma, tot imitant la Domus Aurea de Neró.
Era una estructura longitudinal de planta rectangular, on hi havia una sala d’audiències, precedida d’un pòrtic, un peristil i unes termes, i un gran triclini o sala de banquets Al peristil tenien sortida les cambres privades, amb dos grans patis porticats i galeries sobre el Circ Màxim L’arquitecte fou Rabirius —esmentat per Marcial—, que l’acabà el 96 aC
Consell dels Ordes
Història
Òrgan de govern de Castella destinat a administrar el patrimoni dels ordes militars.
Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa
Topkapi

Porta d’entrada del palau de Topkapi, Istanbul
© Corel / Fototeca.cat
Palau
Palau dels soldans otomans a Istanbul, conegut també amb el nom del Serrall.
Construït per Mehmet II acabat el 1478 al lloc de l’antiga acròpolis, sota Solimà el Magnífic esdevingué seu oficial del soldà, fins al 1855, que el soldà Abdülmecit es traslladà al palau de Dolmabahçe Actualment és un dels principals museus del món Consta de diverses construccions entorn de grans patis, als quals hom entra a través de portalades artístiques Des del punt de vista arquitectònic i decoratiu, hom pot destacar la sala d’audiències
jurat popular
Història del dret
Organisme judicial creat per decret de la conselleria de justícia de la Generalitat de Catalunya el 24 d’agost de 1936.
Regit pel codi de justícia militar, funcionà dins les audiències provincials de Catalunya amb competència sobre els delictes comesos pels militars revoltats pel juliol i, a partir del 28 d’agost, sobre els delictes de rebellió i sedició contra la seguretat exterior de l’estat comesos des del 17 de juliol Quan es crearen els tribunals populars 13 d’octubre, es mantingué el Jurat Popular Especial de Barcelona, sota la presidència d’Àngel Samblancat 21 d’octubre
governador general

©
Història
Càrrec creat vers la meitat del segle XIV com a substitució del de procurador general.
Vinculat a l’hereu de la corona catalanoaragonesa, al primogènit o, si no n'hi ha, a un infant, dotat de caràcter universal sobre tots els regnes de la corona i permanent, amb jurisdicció ordinària emanada de la llei i no pas per nomenament Disposava d’una cancelleria, amb canceller, vicecanceller, algutzirs i escrivania Desaparegué pràcticament a l’inici del s XVI amb la instauració dels lloctinents generals i les audiències Tenia diversos delegats o governadors
Cecchino Salviati
Pintura
Nom amb què és conegut Francesco de Rossi, pintor italià.
Es formà amb Andrea del Sarto i més tard amb Pierino del Vaga Fou un dels introductors a Venècia del corrent manierista de tradició florentina i romana frescs al Palazzo Grimani, avui perduts La seva producció acusa una forta influència de Miquel Àngel frescs a l’església de Santa Maria dell’Anima, Roma, 1541-44 a la sala d’audiències del Palazzo Vecchio, Florència, 1544, i en una de les estances del Palazzo Farnese, Roma, 1555 El 1554 anà a França, on participà en la decoració del palau de Fontainebleau D’aquest període només resta Incredulitat de sant Tomàs Musée du Louvre,…
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions…
mègaron
Arquitectura
Nom de la sala més interna i més sumptuosa dels palaus micènics.
Registrat en els poemes homèrics i identificat en diverses excavacions sobretot a Troia, Creta, Micenes i Tirint, el precedeixen un vestíbul presidit per dues columnes de fusta amb base de pedra i una avantsala o un propileu, al qual s’accedeix a través de tres portes de doble batent Al centre del mègaron solia haver-hi una llar envoltada de quatre columnes que sostenien el teulat Sembla, pel mègaron de Tirint el més complet i el més ben conegut, on hi havia el tron principesc entorn de la llar, que el lloc era destinat a les audiències reials, als banquets oficials i a les…
Luis Mayans y Enríquez de Navarra
Història
Política
Polític moderat.
Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences religioses amb…