Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
Observatori Europeu Austral
Astronomia
Organització europea de recerca i observació astronòmica, fundada el 1962.
Té com a objectiu és proporcionar dades sobre la composició, l’origen i l’evolució de l’Univers Des del 1975 la seu és a Garching Munic, Alemanya En foren els membres fundadors Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos i Suècia Posteriorment s’hi afegiren Dinamarca 1967, Suïssa 1982, Itàlia 1982, Portugal 2001, la Gran Bretanya 2002, Finlàndia 2004, Espanya 2007, la República Txeca 2007 i Àustria 2009 El 1963 se signà un conveni amb el govern de Xile per a emplaçar-hi els tres centres d’observació al desert d’Atacama la Silla, Paranal i Chajnantor El 1969 s’inaugurà l’observatori de la…
pingüí

Pingüí emperador
Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.
Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda El…
pol sud
Punt on l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície a 90º de latitud sud.
És un dels dos pols terrestres , oposat al pol nord, i es troba al continent de l’Antàrtida Geogràficament coincideix on hi ha l’estació Amundsen-Scott, establerta des del 1956 i que ha estat permanentment habitada des d’aquell any L’explorador noruec Roald Amundsen fou el primer d’arribar al pol sud, el 1911, seguit pel britànic Robert F Scott 1912 i el nord-americà Richard E Byrd 1929
planisferi celeste

Planisferi celeste austral
© fototeca.cat
Astronomia
Representació dels hemisferis celestes sobre un pla, la qual és feta normalment mitjançant una projecció polar (il·lustració: pàg 116 i 117).
Planisferi celeste boreal © fototecacat
la Creu del Sud
Astronomia
Constel·lació austral, entre les del Centaure i de la Mosca.
Té 44 estels visibles a ull nu, quatre dels quals α, β, δ i γ són de segona magnitud, i un de tercera Els estels α, β, δ i γ determinen la figura d’una creu dirigida cap al pol de l’hemisferi austral, del qual és allunyada 30° Entre els estels α i β de la constellació hi ha una nebulosa fosca molt important, anomenada Sac de Carbó
Escaire
Astronomia
Constel·lació austral, entre les del Llop i el Triangle Austral.
Els astres més importants de la constellació són els denominats γ 1 i γ 2 Normae El més brillant, γ 2 Normae, és a una distància de 82 anys llum γ 1 Normae és una supergeganta vermella de cinquena magnitud
equinocci

Equinoccis de primavera (ƴ) i de tardor (ƴ’)
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels punts de l’esfera celeste en els quals l’equador celeste talla l’eclíptica.
Aquests dos cercles màxims de l’esfera celeste es tallen segons un diàmetre que uneix dos punts i que rep el nom de línia dels equinoccis El primer punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi austral al boreal, i és anomenat equinocci de primavera, punt vernal o primer punt d’Àries El segon punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi boreal a l’austral, i és anomenat equinocci de tardor o punt Libra Quan el Sol és en un dels punts equinoccials, el dia i la nit tenen la mateixa durada a tots els punts de la Terra El Sol passa pel punt Àries el 21…
llirijonc
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les iridàcies, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles linears o quasi cilíndriques i de flors de color blanc groguenc.
Prové de l’Àfrica austral, i es troba en jardins del litoral mediterrani
blesbok
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins, de cos esvelt i banyes liriformes, amb una gran taca blanca facial.
Aquests antílops són propis de l’Àfrica austral, on antigament formaven grans ramats actualment, gairebé exterminats, viuen en reserves