Resultats de la cerca

El territori és molt muntanyós Hi ha claps de bosc, i la superfície agrícola 63 ha es localitza bàsicament prop de la vall de la Castellana 35 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres i pereres, 2 ha d’hortalisses, 17 ha de vinya i 14 ha de prats i farratge Els cens ramaders han anat molt de baixa 73 caps de bestiar boví i 15 d’oví Els banys de Molig JoMV És important per a l’economia del municipi l’explotació dels banys de Molig , establiment termal que aprofita les fonts d’aigües sulfuroses situat al fons de la vall bé que les aigües eren conegudes i utilitzades ja al s XVI, la primera…

Diputat a l’Assemblea Legislativa i a la Convenció, es distingí en missions de vigilància i represàlia a Occitània Bordeus, departaments de l’Aude i de l’Arieja, així com al Rosselló, a la Cerdanya i a Andorra 1793-94 Morí exiliat El seu fill, Pierre-Guillaume Chaudron-Rousseau 1775 — 1811, participà en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica, arribà a general de l’Imperi i fou mort en la batalla de Chiclana Andalusia

Dividit en dues parts a l’E, el Gran Llac, i a l’W, el Petit Llac anomenat també llac de Ginebra és format per les glaceres quaternàries Travessat d’E a W pel Roine, aquest hi forma un delta a l’extrem oriental El llac modera el clima de les vores, on hi ha les ciutats de Ginebra, Lausana, Vevey, Montreux, Thonon-les-Bains i altres centres turístics

Travessà el Pirineu amb la seva mare el 1938 i s’establiren a Pesillà de la Ribera Catedràtic d’institut de castellà, doctor de tercer cicle, feu la seva carrera a Thonon-les-Bains Alta Savoia Diplomat de català, de retorn a la Catalunya del Nord feu classes de català per a adults a Alenyà, el seu poble d’adopció És autor de les novelles Jocs de vida i de mort 1985, L’ombra del llac 1992, Vendaval sobre el mas Negre 1999 i La croada dels llops 2002 També escriví un relat, La cova encantada 1990 El 2005 publicà un volum bilingüe sobre Pau Berga, presentació i antologia

En produir-se la invasió turca 1922 hagué d’emigrar a l’Argentina, on fou cònsol general de Grècia Alhora inicià la seva aventura empresarial manufactura de tabac, noliejament de vaixells mercants, etc Administrador de nombroses societats de tot el món i principal accionista privat de la Société des Bains de Mer de Mònaco fins el 1967, fundà també la companyia de navegació aèria Olimbiakí Aeroporia Olympic Airways i la marítima Olympic Cruises A partir del 1967 fou un dels principals partidaris i sostenidors del règim grec dels coronels Casat amb Jacqueline Bouvier, vídua de…

Els balnearis destinats a usos terapèutics tenen installacions adequades a les diferents classes de banys que hom hi pren, i solen tenir, a més, dependències que permeten l’hostalatge dels qui se sotmeten a la cura d’aigües bany L’establiment i l’activitat dels balnearis són regulats per la legislació sanitària de molts estats Als Països Catalans els balnearis són classificats entre tres classes, segons les característiques, i en quatre grups, segons les aplicacions de les aigües aparell digestiu, nutrició i pell aparell circulatori i respiratori reumatisme sistema nerviós Han d’ésser…

Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929

Escriví biografies — Villiers de l’Isle-Adam 1891— i féu crítica literària — Ames modernes 1894—, però, sobretot, novelles Le pays natal 1900, La peur de vivre 1902, La maison 1913, La fille du prisonnier 1954, etc Defensà la integritat de la família, les tradicions i la religió

Professor a Angers i a la Universitat Gregoriana de Roma, fou capdavanter de la renovació tomista impulsada per Lleó XIII S'oposà al Modernisme, al liberalisme i al moviment Sillon Per la seva ajuda a l’Action Française hagué de renunciar al cardenalat