Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
encordador | encordadora
Persona que encorda bales, etc.
colobrina
Militar
Peça d’artilleria de gran abast dels s. XVI i XVII.
És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes
pistola
![](/sites/default/files/media/FOTO/132236.jpg)
Pistola automàtica Heckler & Koch P9S, d’acció doble
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, semiautomàtica o automàtica, generalment de petites dimensions, que permet d’apuntar i disparar amb una sola mà i que va proveïda d’un carregador de petaca, allotjat a la culata, que pot contenir un nombre variable de bales.
Una pistola semiautomàtica es carrega en accionar cap endarrere la part superior del canó, que és corredissa En una pistola automàtica , la força expansiva dels gasos produïts en disparar un tret és aprofitada per a expulsar la beina del projectil disparat, per a retornar el percussor a la posició de permetre un nou tret i per a introduir una nova bala a la recambra En aquestes pistoles els projectils són disparats un a un en prémer el gallet amb el dit Les pistoles, el pes de les quals no sol ésser superior a 1 kg, poden ésser de diversos calibres, però, llevat de les pistoles de poc abast…
encordador
Pal emprat per a encordar bales, etc.
espingarda
Militar
Peça lleugera d’artilleria, del gènere de les bombardes, emprada als s. XIV i XV.
Era feta de ferro i tirava bales de ferro o de plom
peròxid de bari
Química
Pólvores de color blanc gris que són obtingudes escalfant l’òxid de bari en un corrent d’oxigen.
Ha estat molt emprat en l’obtenció de peròxid d’hidrogen, així com en pirotècnia i en les bales traçadores
bala dumdum
Militar
Bala explosiva de fusell, de plom recobert d’acer i amb dues estries encreuades a la punta, la qual, en el moment de l’impacte, projecta el plom dins el cos on penetra i produeix ferides amb esqueixament.
Aquestes bales foren fabricades per primera vegada a Dumdum Bengala Occidental, Índia pels anglesos La Segona Conferència Internacional de la Haia 1899 en prohibí l’ús
camp de tir
Militar
Terreny destinat a la instrucció pràctica de la tropa amb l’ús de les armes de foc lleugeres.
Hom l’installa preferentment en fondalades, amb un pendent pronunciat, o parador de sorra, al darrere per a evitar el risc de les bales perdudes galeria de tir, polígon de tir
brocal
Militar
Dispositiu que hom rosca a la boca d’una arma de foc amb diferents finalitats.
Així, el brocal apagaflames , el brocal de llançament emprat en fusells per a llançar granades, els brocals emprats en les armes automàtiques, que permeten d’usar-hi indistintament cartutxos de salves, de plàstic, o bales, i els brocals emprats per a reforçar les boques de les peces d’artilleria
farga de Sant Sebastià
Antiga farga reial al municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), a la vora de la Muga, prop de la seva confluència amb el Rimal.
Resten les ruïnes de bon nombre de murs Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara