Resultats de la cerca

Ajudà a establir la coreografia de la sardana llarga, per a la qual cosa recopilà, sembla, les normes ja establertes El 1850 publicà a Figueres un Mètodo per apendre de ballar sardanes llargues

Començà a ballar amb el Royal Ballet el 1965 i des del 1970 en fou ballarina estrella Intèrpret exquisida de tot el repertori romàntic, ha demostrat també la seva capacitat i competència en el repertori modern

Aparegué a la Llombardia a la fi del s XV amb el nom de gagliarda A mitjan s XVI es transformà en dansa cortesana A partir del 1600 hom deixà de ballar-la, i fou estilitzada en obres musicals de diferents gèneres vocals i instrumentals

Germà d’Algatzell, al qual succeí com a professor a la Universitat Niamiyya de Bagdad En un llarg escrit, titulat Aclariments en la refutació d’aquells que declaren que cal prohibir escoltar música , defensà la legitimitat islàmica de la música i, per tant, la possibilitat d’escoltar-la, tocar-la i ballar-la, com també la rellevància de la música per als exercicis de meditació

Es consagrà a la dansa en veure ballar Anna Pavlova a Lima Estudià a Anglaterra amb Massine i Maria Rambert Debutà a la companyia d’Ida Rubinstein el 1927 Fou primer coreògraf 1935-70 i director 1963-70 del Royal Ballet És autor, entre d’altres, dels ballets La Fille mal gardée , Romeo and Juliet i A Month in the Country Fou nomenat sir el 1962

Resident a Torroella de Montgrí, fou un popular i conegut ballador de contrapassos i sardanes, marxant i botiguer de professió La seva habilitat el feu famós com a cap contrapassaire i com a codificador del sistema de repartició de la sardana llarga, que exposà en el Mètodo per apendre de ballar sardanas llargas , obra publicada a Figueres l’any 1850 i reeditada a la Bisbal el 1878 Sovint acompanyava la cobla de Pep Ventura amb una colla de dansaires És coneguda la seva exhibició davant d’Isabel II en la visita que feu la reina a Montserrat el 30 de setembre i l’1 d’octubre de…

Fou autor d’un sirventès- ensenhamen de 216 versos dirigit al joglar Cabra, a qui acusa de no saber fer jocs malabars, ni ballar com un joglar gascó, ni saber utilitzar l’arc i els dits per a tocar la viola Afegeix que tampoc no sabia cantar, no perquè la seva veu fos dolenta, sinó perquè desconeixia els tipus de poesia que s’interpretaven cantant, entre d’altres el sirventès i la balada Tot al llarg de l' ensenhamen , Guerau de Cabrera enumera obres i personatges literaris, cosa que manifesta l’erudició de l’autor Aquesta obra fou imitada per diversos trobadors provençals, com…

És una dansa ràpida i de caràcter alegre, escrita normalment en compàs de 2/4 o de 6/8, i formada per dues parts que es repeteixen Sembla que el nom amb què s’estengué per Europa és una deformació fonètica de l’anglès country dance , tot i que altres teories justifiquen el nom per la posició enfrontada que prenien les parelles a l’hora de ballar A la França del segle XVIII, donà pas a l’adveniment del cotillon i al segle XIX a la quadrilla La contradansa arribà a Cuba al segle XIX, on, amb algunes transformacions, esdevingué molt popular Compositors com GF Händel, WA Mozart i L…

Prové de la música dels cajun i també té les arrels en la música dels colons francòfons i, en menor proporció, en la música anglosaxona De fet, el zydeco és considerat el cajun que interpreten els negres La instrumentació bàsica és un acordió diatònic i una planxa de rentar metàllica que es percut amb culleretes o didals, a més de l’acompanyament de baix elèctric, violí i, de vegades, vents i teclats La llengua emprada és en general el francès És una música bàsicament per a ballar, a un ritme frenètic, binari i sincopat, derivat de la polca Entre els diversos artistes que han…