Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
les Masies
Caseria
Balneari
Caseria i estació balneària del municipi de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), uns 2 km al S de la vila i pròxima al monestir de Poblet.
Les fonts ferruginoses manganoses font del Ferro originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, convertides al s XIX, per Pere ATorres, en les actuals installacions hoteleres i balneàries
es Banys de Sant Joan
Balneari
Balneari del terme municipal de Campos (Mallorca), a mig camí entre la vila i el port de Campos, a la vora oriental del salobrar de Campos.
És l’única manifestació del termalisme en tota l’illa L’aigua surt a 38,7°C i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat Hom coneixia des de temps antic el caràcter termal de l’anomenada font Santa Al començament del segle XVI 1516 foren construïdes les primeres installacions balneàries al costat d’un antic oratori de Sant Silvestre i Santa Coloma a la fi del mateix segle hi fou installat, per pocs anys, un convent carmelità la Fontsanta El 1845, a instàncies de l’erudit Joaquim Maria Bover, el marquès des Palmar feu construir un nou establiment de banys, anomenat també balneari…
banys d’en Titus
Balneari
Balneari del terme municipal d’Arenys de Mar (Maresme), tocant al nucli de Caldetes, sota la torre dels Encantats.
Les aigües, clorurades sòdiques, sorgeixen a 39°C L’establiment balneari actualment hotel fou bastit durant el primer quart del s XIX
la Fontsanta
Balneari
Antic balneari, avui abandonat del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), al SW de la vila, a la dreta del Ges.
Té una font d’aigua sulfurosa, carbònica i bicarbonatada El balneari data del 1847 hi ha una capella dedicada a sant Josep
la Garriga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall del Congost, a l’inici de la plana vallesana, damunt la terrassa més alta sobre el riu.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…
Spa
© OPT / Ricardo de la Riva
Ciutat
Ciutat de la província de Lieja, a la regió de Valònia, Bèlgica.
Balnearis i centre de vacances, de moda a l’Europa dels segles XVIII i XIX En la conferència de Spa 15-16 de juliol de 1920 foren debatuts els problemes de les reparacions de guerra 52% per a França i 22% per al Regne Unit i de la reducció dels efectius de la Reichswehr alemanya
la Fontpudosa
© Fototeca.cat
Balneari
Antic balneari, avui enrunat, del municipi de Banyoles (Pla de l’Estany), 1 km al NW de la ciutat, bastit al costat de la font Pudosa
, d’aigua sulfurosa càlcica freda, coneguda ja al s XV per la seva virtut guaridora.
Davant la concurrència de malalts, nombrosa des del s XVIII, hom construí a mitjan s XIX l’actual edifici
Caldes de Boí
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari, santuari i centre turístic de la vall de Boí, a Barruera (Alta Ribagorça).
És a 1 470 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Tor dita també riu de Caldes , prop de la confluència amb el barranc de Sallent, sota el pic de Comaloforno Al costat del balneari, d’origen romà, fou bastida a l’alta edat mitjana l’església de la Mare de Déu de Caldes imatge romànica, l’original de la qual fou destruït el 1936 una nova capella renaixentista substituí l’antiga, i al s XVIII foren bastides les dependències del santuari, centre de beneficència eclesiàstica de la mitra d’Urgell, administrat per la Consòrcia i Junta de Sant Roc de Boí, formada per veïns de la vall…