Resultats de la cerca

Enmig de la taula inclinada té uns galzes que permeten de fer fermes les fustes que cal treballar amb les aixes És una peça molt usual a les drassanes

Pare de Ramon Gaya i Massot Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou un dels propulsors dels jocs florals Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular Gent del carrer , La mula jove , La banqueta , recollides en el volum Fruita de Lleida

Contractat per Joan Gamper per entrenar el Futbol Club Barcelona el 1917, és considerat el primer entrenador oficial de la història del club, funció que anteriorment exercia el capità de l’equip Debutà a la banqueta el 7 de gener de 1917 Fou substituït pel jugador Jack Greenwell quatre mesos més tard

Debutà en la màxima categoria amb el Granada 1968-72 Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1972-74, però l’arribada de Johan Cruyff el relegà a la banqueta Disputà 54 partits i marcà 17 gols amb el Barça Després jugà amb l’Hèrcules, el Llevant i el Tenerife En retirar-se feu d’entrenador i, entre d’altres, dirigí el Tenerife

La façana principal, d’elegants finestres coronelles, i el pati interior són d’estil romànic El 1383 fou adquirit per a casa municipal, funció que ha perdurat fins avui Cap al 1868 es construí la façana neoclàssica que dóna a la Banqueta Fou restaurat el 1930 per l’arquitecte Ramon Argilés i Bifet Retaule de la Paeria de Lleida © Fototecacat

Entrenà l’equip femení del RCD Espanyol des del 1985, la primera temporada en collaboració amb la jugadora Cecília del Risco Aquest primer any l’equip es proclamà campió de la Copa de la Reina i de Lliga La temporada següent compartí banqueta amb Manoli García Posteriorment fou seleccionador espanyol femení i, més tard, entrenador del primer equip femení del CV Sant Cugat

Dirigí en diverses etapes el Reial Club Deportiu Espanyol En la seva primera temporada 1952-53, l’Espanyol fou líder durant la major part de la Lliga i acabà en quart lloc Continuà a la banqueta de Sarrià fins la penúltima jornada de la Lliga 1954-55 i hi retornà a mitjan campanya 1960-61 En l’edició 1963-64 tornà a l’Espanyol formant tàndem amb Pere Areso, però fou cessat abans d’acabar la primera volta de la Lliga

Desenvolupà tota la seva carrera com a porter al CP Calafell Com a entrenador, començà als equips de base del mateix club fins arribar al primer equip, amb el qual ascendí a la divisió d’honor També dirigí el CE Vendrell, el Reus Ploms, el Reus Deportiu, el CH Piera i el CP Vilafranca Els seus millors èxits els obtingué a la banqueta del Reus, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1983, la Recopa d’Europa 1984 i la Supercopa d’Espanya 1984

S’inicià el 1952 a l’Antorcha de Lleida i una vegada l’any següent fitxà pel Llista Blava 1953-60 Un cop retirat es convertí en el seu entrenador, càrrec que ocupà fins el 1987, quan passà a ser secretari tècnic del club, però tornà a la banqueta per a seguir dirigint l’equip fins el 1993 Posteriorment, feu tasques de delegat del primer equip fins a completar prop de seixanta anys a l’entitat lleidatana, per la qual cosa fou nomenat president honorari

Començà a jugar a l’Escola Virolai de Barcelona i després ho feu al CP Sitges i el CT Barcino La temporada 1994-95 deixà els patins per dedicar-se a entrenar Començà en el Virolai, després anà als Maristes de Sants i la temporada 1997-98 s’incorporà a l’hoquei de base del CP Vic, en el qual estigué set temporades La temporada 2007-08 marxà al CP Tenerife, amb el qual debutà en una banqueta de l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS