Notari, exercí a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou propulsor dels jocs florals (juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan), instaurats el 1895.
Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana (1894-1912) i col·laborador assidu del Diario de Lérida i de La Veu del Segre. En aquest darrer publicà col·leccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble. Pòstumament, el 1913, sortí publicat Fruita de Lleida, recull de les seves proses costumistes Gent del carrer, La mula jove i La banqueta.
Publicà en castellà Vistas de Roma (1908). És pare de l’historiador Ramon Gaya i Massot.