Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Josep Sanchis i Banús
Història
Metge i polític.
Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València Installat a Madrid, s’especialitzà en malalties mentals i fou catedràtic de psiquiatria Ingressà en el PSOE 1928 i presidí la casa del poble madrilenya Diputat 1931 a les corts constituents de la Segona República, s’hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci Dins el partit tractà de conciliar les diverses tendències Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por qué soy socialista 1930
Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús
Zoologia
Zoòleg, conservador de malacologia del Museu de Biologia de Barcelona (1929-36).
Estudià els molluscs dels Països Catalans, com també els d’alguns territoris d’Àfrica i del sud d’Àsia Collaborà amb Artur Bofill i Poch i Frederik Haas en els estudis sobre malacologia catalana També és notable el seu treball en el camp de la mastologia Establí un catàleg dels mamífers trobats i citats a Catalunya fins el 1931
ebenàcies
Botànica
Família de dicotiledònies simpètales integrada per dos gèneres que apleguen unes 500 espècies d’arbres i arbusts de distribució tropical.
Presenten fulles simples i enteres flors generalment unisexuals i fruits en baia Algunes ebenàcies proporcionen fustes molt apreciades banús i fruits comestibles caqui Ebenàcies més destacades Diospyros sp banús , eben Diospyros chloroxylon banús verd Diospyros chrysophyllos, D malacapai, D melanida banús blanc Diospyros dendo, D mespiliformis barnús africà Diospyros ebenaster, D ebenum banús negre, banús asiàtic Diospyros haplostylis banús de Sud-àfrica Diospyros jupru, D melanoxylon banús indi Diospyros kaki caqui Diospyros rubra banús roig Diospyros virginiana persimó
Monghyr
Ciutat
Ciutat de l’estat de Bihār, Índia, a la vora del riu Ganges.
Manufactura de tabacs i artesania del banús
arquilla

Arquilla
© Fototeca.cat
Tecnologia
Arca de sobretaula amb divisions i calaixos per a guardar-hi escriptures i objectes d’estima.
Molt en voga del segle XVI al XVIII, les arquilles eren de fusta de noguera o de banús negre amb incrustacions o pintures i també d’àlber folrat de matèries sumptuàries com el carei i el canemàs guarnit de fil de plata i amb flocadures de colors
Santa Rosa
Barri
Barri de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al SE del nucli urbà, que ocupa la vall del torrent d’en Gener i els turons que limiten amb Badalona (serra d’en Mena).
Es formà a partir dels anys 20 amb la parcellació de finques rústiques can Banús Vell i la construcció de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca És residencial, amb un creixement anàrquic i un gran dèficit d’equipaments i serveis Té un centre social i associació de veïns
Josep Sanchis i Bergon
Història
Metge i polític.
Llicenciat en medicina 1881, s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional Fou president del Collegi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Collegis Mèdics Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València 1906-07 i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat 1906, que presidí Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques Fou pare de Josep Sanchis i Banús
Aurelià Gargalló Gargalló
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
Guanyà els 50 km de l’Sport Ciclista Català 1915, la Copa Banús 1917, el Campionat de Sants de 100 km 1919 i els Sis Dies de Sants 1920 El 1918 fou nomenat secretari de l’Agrupació Catalana de Ciclistes i després d’abandonar la competició l’any 1920, s’incorporà a la junta directiva de l’SC Català Presidí la Comissió Esportiva del Comitè Regional de la Unió Velocipèdica Espanyola 1935 i fou el representant espanyol al Critèrium Internacional de ciclocròs
taló
Taló d’un arc de contrabaix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En aquesta part hi ha la nou , peça -normalment de banús o d’altres fustes dures, ivori, etc- a la qual es fixen les cerres o crins i que, gràcies a un mecanisme de cargol, serveix per a ajustar i regular la tensió d’aquestes Des del punt de vista de la praxi instrumental, el taló se sol considerar la part forta de l’arc enfront de la dèbil, la punta, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació tímbrica i dinàmica