Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
concili III del Laterà
Onzè concili ecumènic (1179), convocat per Alexandre III per posar fi al cisma de l’antipapa Calixt III.
Dictà normes sobre l’elecció del papa, condemnà el catarisme i ratificà la pau amb Frederic I Barba-roja Per primera vegada hom coneix el nom dels 291 pares que hi assistiren
Urbà III
Cristianisme
Nom que prengué Uberto Crivelli en ésser elegit papa (1185-87).
Noble milanès, fou cardenal el 1182, i bisbe de Milà el 1185 Per qüestions familiars s’enfrontà en una lluita obstinada amb Frederic I Barba-roja, el qual no pogué arribar a excomunicar, sorprès per la mort
Otó de Freising
Historiografia
Cristianisme
Monjo i historiador germànic.
Net de l’emperador Enric IV, fou abat del monestir de Morimond i bisbe de Freising Assistí a la segona croada i fou conseller polític de Frederic I Barba-roja, el qual enaltí a Gesta Friderici imperatoris Escriví també Chronica sive historia de duabus civitatibus
Arxipoeta
Literatura alemanya
Poeta goliàrdic alemany, de nom desconegut.
Fou protegit de Reinald de Dassel, arxicanceller de Frederic Barba-roja És autor d’una desena de composicions en llengua llatina, escrites probablement entre el 1161 i el 1165, d’entre les quals destaca la Confessio Goliae, una de les obres més personals de la poesia goliàrdica
Legnano
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Important nucli industrial tèxtil, metallúrgic, de mecànica, subsidiari de Milà El 1176 hi tingué lloc la batalla de Legnano , entre els exèrcits de la Lliga Llombarda i el de l’emperador Frederic Barba-roja , amb la victòria dels primers, la qual cosa obligà Frederic a signar la treva de Venècia 1177
Pasqual III
Història
Nom adoptat per l’antipapa Guido da Crema (1164-68).
Partidari de l’emperador Frederic I Barba-roja, a la mort d’Adrià IV 1159 cooperà a l’elecció de l’antipapa Víctor IV , després de la mort del qual el representant imperial Reinald de Dassel el féu elegir papa Canonitzà Carlemany a Aquisgrà 1166 i coronà a Roma l’emperadriu Beatriu 1167
Canut VI de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1182-1202).
Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats
Boleslau IV de Polònia
Història
Duc de Polònia (1146-73).
Fill de Boleslau II i de Salomé de Berg duc de Masòvia i Cuiàvia sota la sobirania del seu germanastre Ladislau II, el qual ell destronà 1146 Ladislau recorregué a l’emperador Frederic Barba-roja, que envaí Polònia 1157 i obligà Boleslau a prestar vassallatge a l’imperi i a retornar 1163 Silèsia als fills de Ladislau II
Isaac II Àngel
Història
Emperador bizantí (1185-95 i 1203-04).
Succeí Andrònic I Comnè i instaurà la dinastia dels Àngel Menà una política desastrosa, bé que obtingué alguns èxits en la campanya contra els búlgars 1186-87, 1188 s’alià amb Saladí i s’oposà al pas de la croada de Frederic Barba-roja, però finalment hagué de cedir 1190 Deposat el 1195 pel seu germà Aleix III Comnè , recobrà més tard el tron, que hagué de compartir amb el seu fill Aleix IV Àngel
Università degli Studi
Antiga Universitat de Bolonya, fundada vers el 1088.
L’Estudi General bolonyès, gràcies a certs privilegis de l’emperador Frederic I Barba-roja 1158, tingué diverses corporacions d’estudiants, amb lleis i magistrats propis L’època de màxima esplendor correspon als segles XII i XIII, sobretot en l’ensenyament del dret romà escola de Bolonya Hi acudiren estudiants de tot Europa, de manera que es formaren com dues grans institucions, la Universitat dels italians citramontani i la dels estrangers ultramontani Amb el temps, diversos països hi establiren collegis independents per a llurs estudiants