Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
La Devesa de Campoamor
El llangardaix comú Lacerta lepida , una espècie termòfila prou corrent als barrancs propers a la devesa de Campoamor Jaume Orta La Devesa de Campoamor 227, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Al sud del cap Roig, a l’extrem meridional dels Països Catalans, s’hi desenvolupen una sèrie de petites albuferes sobre els trams baixos de les rambles i barrancs que davallen dels relleus circumdants Entre dues d’aquestes rambles —el riu Nacimiento i la Canyada de Matamoros— es troba el paratge anomenat Devesa de Campoamor, que antigament es prolongava fins…
Sapeira
Sapeira
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tremp, Pallars Jussà.
Fins el 1970 fou municipi independent L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs 1 283 m alt —contrafort meridional de la de Sant Gervàs—, i del grau d’Espills 1 118 m alt —continuació de la serra de Gurp—, es dirigeixen en direcció E-W vers la Noguera Ribagorçana La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges El poble 1 015 m alt es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda L’església…
marxívol
marxívol
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies, perenne, glabra, fètida, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles pedatipartides o palmatipartides, coriàcies, de flors verdoses i de fruits fol·liculars.
Creix en boscs, barrancs, etc, a la muntanya mitjana
masera

Masera
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les asclepiadàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles ovades agudes i oposades, de flors groguenques, en ramells axil·lars, i de fruits en fol·licle.
Creix en matolls, barrancs, pedregars, etc És tòxica i conté principis cardiotònics
barranc de Brai
Barranc
Curs d’aigua que neix a la font de Brai
, dins el terme del Pinell de Brai (Terra Alta).
Juntament amb altres barrancs aflueix, per l’esquerra, al barranc del Pinell, afluent de l’Ebre
embut
Geomorfologia
Depressió, excavació o forat amb la forma aproximada d’embut, l’origen del qual pot ésser degut a moltes causes.
Tenen aquesta forma algunes dolines, i també un conjunt de barrancs que, concorrent en un punt, formen la conca de recepció d’un torrent
lloreret
Botànica
Farmàcia
Petit arbust perennifoli, de la família de les timeleàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, dures i lluents, agrupades a les summitats de les tiges, de flors d’un verd groguenc i de fruits negres.
Es fa en boscs, obacs i barrancs frescals de la muntanya mitjana Les fulles i els fruits són purgants enèrgics, i l’escorça és inflamatòria
llorer

Llorer florit
© MC
Botànica
Arbre perennifoli dioic, de la família de les lauràcies, de 2 a 15 m d’alt, de fulles oblongues agudes i aromàtiques, de flors petites blanquinoses i de fruits bacciformes, ovoides i negres.
Es troba en barrancs humits, al costat de les masies, etc, plantat o naturalitzat És molt apreciat per les fulles, que són un condiment excellent Fulles i inflorescències del llorer © Fototecacat
Carratalà
Despoblat
Antic terme i despoblat del municipi d’Aitona (Segrià), al S del municipi, a l’esquerra del Segre.
La vall de Carratalà , afluent del Segre, es forma dins el terme de Llardecans, per la unió de diversos barrancs a la seva dreta, prop de la seva desembocadura, hi ha la central hidroelèctrica de Seròs
canal d’Alcoi
Vall de l’Alcoià on es troba situada la ciutat d’Alcoi, voltada pel Montcabrer i la serra de Mariola, al N, per la serra de Biscoi, a l’W, per la serra del Carrascar d’Alcoi i la Carrasqueta, al S, i per la Serreta i la serra de l’Ull de Moro, a l’E.
La canal d’Alcoi és drenada pels barrancs del Molinar, del Barxell els quals, units a la ciutat d’Alcoi, formen el riu d’Alcoi, del Troncar i del Cint aquests dos darrers, afluents del barranc del Barxell