Resultats de la cerca

Resurrección Maria de Azkue fundà el 1897 el Colegio Ikastechea 1897, on per primer cop s’ensenyava el basc tot i no ser llengua vehicular Aquesta iniciativa correspongué a Miguel de Muñoa en crear la Koru'ko Andre Maria'ren Ikastetxea a Bilbao el 1914 En 1918-36, guiades per l’Eusko Ikaskuntza Societat d’Estudis Bascos conegueren un fort impuls el seu nombre era d’una quinzena el 1936 Confinades a la clandestinitat amb el franquisme, Elvira Zipirita en fou la principal impulsora a partir de 1943 en condicions molt precàries Tolerades a partir dels anys seixanta, conegueren en…

Per primera vegada des de l’inici de la transició democràtica, els partits nacionalistes bascos celebren de manera unitària l’Aberri Eguna en diverses localitats del país, incloses les quatre capitals La convocatòria de l’Assemblea d’Electes Municipals d’Euskal Herria és seguida per militants del PNB, Eusko Alkartasuna i HB, partits que també organitzen mítings centrals de manera independent

Yasar Kaya, president del Parlament kurd a l’exili, envia una carta als grups del Parlament basc per a anunciar-los la decisió d’ajornar la reunió dels parlamentaris kurds a la cambra de Vitòria El Tribunal Constitucional té pendent la resolució del recurs presentat pel Govern espanyol contra l’acord dels partits bascos a cedir la cambra al Parlament kurd

El País Basc celebra una vaga general de 24 hores per a defensar la setmana laboral de 35 hores i el salari social La vaga, convocada per la majoria de sindicats bascos, té un seguiment notable a Biscaia i Guipúscoa, sobretot a les dues capitals, però poca incidència a Àlaba La indústria, la banca, els serveis i els transports són els sectors on la convocatòria té més èxit

Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2000 components, es feren forts a la Bisbal Foc de la Bisbal , fins a llur rendició Pel novembre del 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim

Més de 700 càrrecs municipals del Partit Nacionalista Basc es reuneixen a Bilbao com a primer pas per a constituir un òrgan nacional que aplegui tots els municipis bascos amb l’objectiu d’assolir la sobirania nacional La proposta, nascuda al si d’Euskal Herritarrok, va ser assumida pel PNB i EA als acords de Lizarra, i comprèn els municipis de les comunitats autònomes del País Basc i Navarra i també del País Basc francès

La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…

Se celebra a l’Estadi Olímpic de la Cartuja de Sevilla la inauguració del VIIè Campionat del Món d’atletisme, que se celebrarà fins el 29 d’agost Durant la cerimònia, presidida pel príncep Felip, activistes bascos despleguen pancartes que demanen l’acostament de presos al País Basc, i dos d’ells, disfressats com la mascota del campionat, aconsegueixen romandre uns minuts dalt de l’escenari situat al mig de l’estadi, però sense obstaculitzar la cerimònia La policia deté nou persones, que són posades en llibertat els dies següents

Milers de bascos es concentren en silenci davant les institucions de les principals ciutats del País Basc sota el lema oficial “Necessitem la pau”, per a demanar a ETA que no compleixi el seu anunci de posar fi a la treva Per primera vegada, Euskal Herritarrok participa en els actes de rebuig a la lluita armada, tot i que ho fa amb les seves pròpies pancartes, en què vincula la fi de la violència a l’acostament dels presos d’ETA al País Basc i a l’aprofundiment del procés de reconstrucció nacional basc

El Congrés dels Diputats aprova la llei de restitució als partits polítics dels béns i drets confiscats a la fi de la Guerra Civil Espanyola, un dels acords pactats entre el PP i el PNB per a aconseguir el suport dels nacionalistes bascos a la investidura de José María Aznar l’any 1996 La llei és aprovada amb els vots a favor de tots els grups de la cambra excepte el PSOE Ara el Congrés te quatre mesos per a desenvolupar el reglament d’aplicació de la llei, els principals partits beneficiats de la qual seran el PNB, ERC i UDC