Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
equipotència
Matemàtiques
Relació d’equivalència entre conjunts entre els quals és possible d’establir una aplicació bijectiva.
Dos conjunts equipotents tenen la mateixa potència i són anomenats també conjunts d’igual potència
potència
Matemàtiques
Caràcter comú de dos conjunts entre els elements dels quals hom pot establir una correspondència bijectiva.
Dos conjunts de la mateixa potència són equipotents
biuniforme
Matemàtiques
Dit d’una aplicació bijectiva uniformement contínua tal que la seva inversa és també uniformement contínua.
bicontinu | bicontínua
Matemàtiques
Dit d’una funció bijectiva entre dos espais topològics que és contínua i també ho és la seva inversa.
Una bijecció bicontínua és un homeomorfisme
recíproc | recíproca
Matemàtiques
Donada una aplicació f bijectiva, dit de l’aplicació f-1 definida per f-1(x) = y ⇔f(y) = x.
cardinalitat
Matemàtiques
Qualitat que un conjunt té en comú amb els altres conjunts que es poden posar en correspondència bijectiva amb ell.
conjunt finit
Matemàtiques
Conjunt en el qual tota mena d’autoaplicació injectiva, definida en ell, és també bijectiva; el seu cardinal és el nombre d’elements que conté.
cardinal
Matemàtiques
Referit a un conjunt, classe dels conjunts equipotents al conjunt, és a dir, classe dels conjunts amb els quals el conjunt en qüestió pot establir una aplicació bijectiva.
El cardinal d’un conjunt finit és el nombre dels seus elements els cardinals dels conjunts finits formen el conjunt dels nombres naturals, ℕ La collecció de tots els cardinals no és un conjunt antinòmia de Cantor El cardinal d’un conjunt C és notat per card C o per # C
grup de permutacions
Matemàtiques
Una aplicació bijectiva del conjunt {1,..., n} en ell mateix és una permutació d’n elements amb la composició constitueixen el grup de permutacions de n elements OOOn
.
acció d’un grup en un conjunt
Matemàtiques
Donat un grup G i un conjunt X, acció d’assignar a cada element g de G una aplicació bijectiva σg de X en X de tal manera que σe (e és l’element neutre de G) és la identitat de X i que σg’ o σg = σg’g, qualssevol que siguin els elements g i g’ de G.
Si g és un element de G , la inversa de l’aplicació σ g és σ g–1 Per exemple, si X , V és un espai afí, l’aplicació v → t v que assigna a cada vector v de V la translació t v definida per v és a dir, t v x = x + v per a tot punt x de X és una acció del grup additiu V ,+ en X Un altre exemple és l’acció per conjugació del grup G de matrius reals invertibles d’ordre n en el conjunt X de matrius reals d’ordre n , definida per la relació σ g x = gxg -1 Si X és un conjunt amb estructura per exemple un espai vectorial i les aplicacions σ g són automorfismes d’aquesta estructura…