Resultats de la cerca

Cerebral i científic, el seu cinema critica incisivament alguns aspectes del món que coneix El 1954, perseguit pel maccarthisme, deixà els EUA, i s’installà a la Gran Bretanya, on realitzà els seus films més notables El 1967 i el 1971 fou premiat a Canes per Accident i The Go-between , respectivament Ha dirigit, a més, Time Without Pity 1956, Blind Date 1959, The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Secret Ceremony 1968, The Assassination of Trotsky 1972, Mr Klein 1975 i Don Giovanni 1980, entre d’altres

Autor de diverses novelles, destacà però per les narracions curtes —plenes d’ironia i mordacitat—, que sovint esdevenen retrats del tarannà anglès, publicades en diversos reculls, com ara You Make Your Own Life 1938, Collected Stories 1956, Blind Love and Other Stories 1969 i More Collected Stories 1983 Autor d’una sèrie de llibres sobre Espanya The Spanish Temper , 1954, sobresortí també pels seus assaigs The Gentle Barbarian , 1977, estudi sobre Turgenev The Myth Makers , 1979 A Man of Letters , 1985 i pels volums autobiogràfics A Cab at the Door , 1968, i Midnight Oil ,…

Començà a actuar a dotze anys i quan en tenia divuit inicià la seva carrera en espectacles itinerants pel sud dels Estats Units interpretant sobretot música pop Molt aviat incorporà el blues al seu repertori Quan el 1923 enregistrà per primera vegada ja era molt coneguda, i en cinc anys gravà més de cent cançons, entre les quals destaquen Bo-weavil Blues 1923, See See Rider 1923 i Ma Rainey’s Black Bottom 1927 Realitzà molts dels enregistraments acompanyada d’instrumentistes de jazz , com ara Tommy Ladnier, Louis Armstrong i Coleman Hawkins També feu diverses gravacions amb jug bands , duos…

Obtingué la fama amb la sèrie televisiva Moonlighting 1985, per la qual guanyà un Emmy El seu primer èxit cinematogràfic fou amb la comèdia Blind Date 1987 de BEdwards, amb el qual tornà a coincidir a Sunset 1987 Principalment, és conegut per les seves interpretacions en papers d’acció i violència com la trilogia Die Hard , iniciada el 1987, The Last Boy Scout 1991 i Pulp Fiction 1994 Entre les seves aparicions posteriors destaquen 12 Monkeys 1995, The Fith Element 1997, The Jackal 1997, Mercury Rising 1998, Armageddon 1998, The Siege 1998, Breakfast of Champions 1999, The Sixth…

Fou amic de Ben Jonson, Christopher Marlowe del qual acabà Hero and Leander , 1598, Edmund Spenser i de les grans figures del teatre elisabetià Com a poeta fou precursor dels metafísics The Shadow of the Night,  ‘L’ombra de la nit’, 1593 Traduí tot Homer, així com Hesíode i Petrarca La seva formació clàssica influí el seu teatre, de menys riquesa escènica que el d’altres autors, però no pas mancat de força poètica Autor de les comèdies The Blind Beggar of Alexandria ‘El captaire cec d’Alexandria’, 1598, All Fools ‘Tots folls’, 1605, Monsieur d’Olive 1606, The Widow's Tears ‘Les…

Fou membre dels clubs Club Natació Once, Club Natació Mediterrani i Club Natació Barcelona Participà en cinc edicions dels Jocs Paralímpics, des de Barcelona 1992 fins a Pequín 2008, i assolí la medalla de bronze en 400 m lliure a Barcelona 1992 i la de plata en 4 × 100 m estils a Atenes 2004 En Campionats del Món, fou medalla de bronze en 100 m braça 1994, plata en 4 × 50 m i 4 × 100 m lliure 1998 i bronze en 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils 2006 També guanyà la plata en 4 × 50 m i 4 × 100 m lliure i el bronze en 200 m braça al Mundial per a Cecs de l’International Blind…

Formà part dels clubs Seur de Lleó, MG Madrid, Integra 2 de l’Hospitalet de Llobregat, Club Atlètic Manresa i Futbol Club Barcelona Participà en cinc edicions dels Jocs Paralímpics, des de Barcelona 1992 fins a Pequín 2008 Guanyà la medalla d’or a Sydney 2000 i la de plata a Atlanta 1996 i Atenes 2004 Fou campiona del món 1994, 2002 i d’Europa 1995, 2003 de salt de llargada, i aconseguí la medalla d’or 2003 i de plata 1998, 2007 al Mundial per a Cecs de l’International Blind Sports Federation IBSA També fou medalla de bronze al Campionat del Món 2006, al Mundial en pista coberta…

Filla d’un director d’òpera i d’una cantant, estudià interpretació a l’East Carolina University Posteriorment es traslladà a Nova York, i fins als primers anys noranta treballà sobretot en sèries de televisió El 1993 obtingué una certa projecció amb Demolition Man 1993, de M Brambilla, The Thing Called Love 1993, de P Bogdanovich, i The Vanishing 1993, de G Sluizer, que consolidà amb While You Were Sleeping 1995, de J Turteltaub, Two If by Sea 1996, de B Bennett,   A Time to Kill 1996, de J Schumacher, In Love and War 1996, de R Attenborough, Hope Floats 1998, de F Whitaker, Practical Magic…

Eric Patrick Clapp, conegut pel nom d’Eric Clapton, s’inicià com a guitarrista en grups de rhythm-and-blues , blues i rock , com Yardbirds 1963, John Mayall & The Bluesbreakers 1963-66 i els supergrups Cream 1966-69, Blind Faith 1969, amb Steve Windwood i Derek and the Dominoes 1970, amb Duane Allman L’any 1970 gravà el primer disc en solitari, en el qual ja són presents el fraseig ampli i brillant i el so càlid i amb estil que li són característics i on mostra la gran tècnica assolida amb la guitarra elèctrica Quan li arribà la fama, s’apartà del virtuosisme i s’erigí com a…

El violinista David Harrington n'ha estat l’unic integrant permanent Des del 1999 la resta dels membres són John Sherba violí, Hank Dutt viola i Jeffrey Zeigler violoncel Entre els membres anteriors del quartet cal esmentar Joan Jeanrenaud violoncel, que en formà part del 1978 al 1999 Bé que tots els membres tenen una formació clàssica, el grup ha destacat per una orientació volgudament contemporània i eclèctica, amb freqüents incursions en gèneres en principi poc afins a la música de cambra, com són el rock i la World Music , el jazz o les bandes sonores cinematogràfiques, que ha adaptat a…