Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
sèrie de Paschen
Física
Conjunt de ratlles infraroges que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n=3.
La longitud d’ona λ de cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 8205,9 N 2 | N 2 -9, essent N un nombre enter més gran que 3
sèrie de Lyman
Física
Conjunt de ratlles ultraviolades que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n = 1.
La longitud d’ona λ de cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 911,8 N 2 / N 2 - 1, essent N un nombre enter més gran que 1
nucli
Física
Part de l’àtom en la qual es concentra gairebé tota la seva massa (99,9%) i tota la càrrega elèctrica positiva.
El nucli atòmic és format per protons i neutrons nucleons, units entre ells per les forces nuclears interacció forta Segons la proporció de protons i neutrons, el nucli pot ésser estable o inestable en aquest darrer cas es desintegra radioactivitat, modifica la seva constitució i es converteix en un altre de característiques diferents A la natura hi ha 274 tipus de nuclis núclids que són estables, i hom en coneix més de 1 500 d’inestables La història del nucli és més moderna que la de l’àtom, car la seva existència ha estat intuïda i descoberta més recentment Durant el s XIX les…
magnetó de Weiss
Física
Moment magnètic atòmic elemental elegit experimentalment de manera que tots els moments magnètics mesurats en física atòmica puguin ésser considerats múltiples enters del seu valor.
Equival, aproximadament, a 1/5 del magnetó de Bohr
magnetó
Física
Moment magnètic atòmic elemental.
Cal distingir entre el magnetó de Bohr i el de Weiss, bé que només el primer correspon a la realitat
constant de Rydberg
Física
Constant, inicialment empírica, que intervé en la llei de Moseley.
En la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr hom l’expressa per R ∞sub = m e e 4 /8ε 2 0 h 3 c , o bé per R = μ e 4 /8ε 2 0 h 3 c , segons que la massa del nucli atòmic sigui considerada infinitament gran respecte a la de l’electró o bé que, en el moviment planetari de l’electró al voltant del nucli, hom prengui com a massa de l’electró la massa reduïda μ = m e M / m e + M que li correspon en el sistema electró-nucli En aquestes expressions, m e és la massa de l’electró en repòs, e la càrrega de l’electró, ε 0 la permitivitat del buit, h la constant de Planck, c la…
Johann Jakob Balmer
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic suís, educat a Basilea, on fou professor de la universitat.
El 1885 obtingué empíricament la fórmula que determina les longituds d’ona de les ratlles de la sèrie de Balmer , fórmula que, interpretada per Niels Bohr, inspirà l’antiga teoria quàntica
Arnold Sommerfeld
Arnold Sommerfeld
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic alemany.
Elaborà teories sobre el giroscopi, la difracció, els raigs X, els electrons metàllics, etc, però és conegut sobretot pel fet d’haver perfeccionat la teoria atòmica de Bohr amb la hipòtesi de les òrbites ellíptiques
model del nucli compost
Física
Model per a estudiar una reacció nuclear, en el qual es considera que moltes reaccions nuclears de baixa energia es produeixen en dues etapes, la de formació del nucli compost i la de desintegració d’aquest nucli.
Aquestes dues etapes són independents, en el sentit que la manera de desintegrar-se només depèn de les propietats del nucli compost i no de la manera com s’ha format Aquest model fou proposat per Bohr l’any 1936
àtom mesònic
Física
Àtom en què un electró cortical ha estat substituït per un mesó.
Com que la massa dels mesons és unes dues-centes vegades més gran que la de l’electró, el radi de Bohr de l’òrbita mesònica és unes dues-centes vegades més petit que el de l’electró, i sovint penetra a l’interior del nucli