Resultats de la cerca

Les terres no conreades més de 300 ha són parcialment poblades per pins i brolles, en part de propietat comunal El regadiu fou ampliat els anys seixanta amb la perforació de diversos pous el taronger hi és el conreu predominant Al secà, en retrocés, hom conrea vinya moscatell, garrofers, ametllers i oliveres La població arribà al màxim el 1900, i, després d’assolir el mínim els primers anys noranta, ha tingut una certa recuperació El poble 167 h agl 2006, castellonetins 172 m alt és al sector més pla del terme L’església parroquial Sant Jaume fou iniciada el 1729

S'uneix a través del coll de Bassegoda 1 100 m alt a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró És al límit dels termes municipals d’Albanyà Alt Empordà i de Montagut de Fluvià Garrotxa

Les plantes i alguns tipus d’animals, com els briozous, els hidraris i els coralls, són organismes modulars A les plantes, els mòduls són les agrupacions de metàmers que formen, per exemple, una branca, un borró o, en general, tot allò que es produeix fins que el meristema apical n'atura el creixement

Situada als vessants orientals del puig del mateix nom, a la capçalera de la riera de Borró, és un edifici originàriament romànic que conserva l’absis semicircular i té campanar d’espadanya Depèn de la parròquia de Sadernes Formà part, des de l’inici, del patrimoni del veí monestir de Sant Llorenç de Sous o del Mont, com ja consta en l’acta del 872 

És situat al vessant nord-occidental de l’encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol la seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont A llevant, a la divisòria d’aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al N, dels cingles de Gitarriu

Al nord-oest de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un petit coll entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, s’alça la petita església de Sant Miquel de Coma-de-roure, propera a un mas d’idèntic nom Es tracta d’una edificació tardana, del segle XVIII, que probablement en reemplaçà una d’anterior, romànica, esmentada des del segle XIII amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada