Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
La fattucchiera
Música
Òpera en dos actes de Vicenç Cuyàs estrenada el 1838 al Teatre Principal de Barcelona.
El llibret és de Felice Romani, basat en una novella de Charles-Victor Prévot Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40
inocibe

inocibe Inocybe rimosa
Alexey Sergeev (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Nom donat als bolets del gènere Inocybe, de la família de les cortinariàcies, de mida relativament petita, de menys de 6 cm, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotats d’una forta sentor, sovint espermàtica.
Des del punt de vista alimentari, cal rebutjar els bolets d’aquest grup, ja que la majoria són tòxics, mentre que els que no ho són, tenen poc valor culinari i es corre el risc de confondre’ls amb les espècies tòxiques Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins Els primers símptomes d’intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d’acabar l’àpat consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós
cranc

Cranc
Bubulcus (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les fal·lals, que inicialment té l’aspecte d’un ou blanc, de 5 a 6 cm de diàmetre, irregular i de contingut gelatinós.
Després s’esberla i el contingut s’estén formant una reixa globulosa de 7 a 20 cm, fràgil i efímera, vermella, revestida interiorment per un suc verdós, que conté les espores i fa pudor de carn descomposta És una espècie pròpia de l’Europa meridional Viu a la terra, sobretot prop d’arrels en putrefacció
Sort reparteix 4.200 milions en la loteria del Nen
El segon premi del sorteig de Reis de les loteries de l’Estat, popularment conegut com del Nen, correspon a un número venut íntegrament a l’administració de loteria La Bruixa d’Or de Sort, que reparteix 4200 milions de pessetes No és la primera vegada que La Bruixa d’Or rep un premi important de la loteria de Reis, ja que va vendre íntegrament el primer premi del 1994 9548 milions i part del primer premi del 1996 6820 milions, per la qual cosa és una de les administracions més populars i que més números ven de l’Estat
crassulàcies
Botànica
Família de rosals integrada per uns 35 gèneres que apleguen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies o subarbusts, generalment suculents, de distribució gairebé cosmopolita.
Presenten fulles simples i sense estípules flors sovint regulars, hermafrodites, pentàmeres i hipògines o lleugerament perígines, en inflorescències cimoses i fruits en plurifollicle o en càpsula Força crassulàcies, sobretot les del gènere Sedum crespinell , són conreades com a plantes ornamentals i de rocalla Crassulàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Cotyledon orbiculata coral Sedum sp crespinell Sedum acre crespinell groc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum album crespinell blanc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum sediforme crespinell gros, arròs de…
crespinell

Crespinell groc
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les crassulàcies, de fulles suculentes, cilíndriques o poc o molt globoses, flors pentàmeres i fruits en fol·licle.
El crespinell blanc o arròs de bruixa o pinyonets o raïm de llop o raïmet S album , de 8 a 25 cm d’alçària i de flors blanques o rosades agrupades en una inflorescència terminal espiciforme, es fa en sòls rocallosos poc profunds a tot Europa i a les zones temperades d’Àsia i d’Àfrica del nord El crespinell groc dit també arròs de bruixa o raïm de llop S acre , alt de 5 a 15 cm i amb flors grogues aplegades en inflorescències espiciformes, es fa en roques, murs i llocs pedregosos El crespinell gros anomenat també arròs de pardal o pa de moixó S sediforme , de 10 a 40 cm d’…
Josep Gregori Sanjuan
Literatura catalana
Editor i narrador.
L’any 1986 fundà l’ editorial Bromera , el creixement de la qual li permeté dedicar-s’hi en exclusiva Amb la novella Romànica ficció 1985, aconseguí el premi Constantí Llombart dels premis Ciutat de València, a la qual seguí el recull de contes Tirar les cartes 1986, i la novella La claredat incerta de l’alba 1989 —novament premi Constantí Llombart— Després ha publicat obres adreçades a un públic més jove, com Un segrest per tot el morro 1989, premi Enric Valor de narrativa juvenil 1988, Tereseta la bruixeta 1991, premi Folch i Torres, Moguda a la biblioteca 1992 i De cine, Tereseta 2001, …
Richard Billinger
Teatre
Dramaturg austríac.
Creà un món mític, basat en les tradicions paganes, proper a l’expressionisme i al surrealisme Rauhnacht 1931, Die Hexe von Passau ‘La bruixa de Passau’, 1935, Der Gigant ‘El gegant’, 1937, Bauernpassion ‘La passió dels camperols’, 1960, etc